El desafiament de la Hanifa
Aparentment la foto que il·lustra aquest article és ben corrent. Una alpinista amb un somriure franc fa onejar la bandera del seu país per celebrar que acaba de fer un cim. Res d’extraordinari, en principi. Són moltes les dones que cada setmana ascendeixen muntanyes importants del Pirineu, els Alps o l’Himàlaia i ho celebren com la que apareix en aquesta imatge. Però, per arribar a fer-se aquesta instantània, l’alpinista que hi apareix ha hagut de fer coses que de normals no en tenen res de res. D’entrada, amagar la seva identitat –inicialment es va difondre només el seu nom de pila, Hanifa– per por de possibles represàlies. Represàlies pel fet de pujar una muntanya? Ni més ni menys. Ja que la protagonista de la foto és afganesa i, amb el simple gest d’escalar una muntanya, ha desafiat la greu repressió que anul·la la llibertat de la dona en aquest país. “Ho he fet per cada nena afganesa. Les noies de l’Afganistan són fortes, i ho continuaran sent”, diu la Hanifa en un vídeo des de Kabul. L’esport –l’alpinisme, en aquest cas– com a àmbit d’apoderament de la dona.
La Hanifa va decidir que valia la pena prendre riscos i va difondre la seva identitat sencera. Es diu Hanifa Yousoufi i té 24 anys. Amb 15 va ser forçada a casar-se, tot i que va poder aconseguir el divorci. El cim que va pujar no és un de qualsevol, sinó el Noshaq, el més alt de l’Afganistan (7.491 m). Mai cap dona del seu país l’havia escalat i només havia registrat tres ascensions prèvies d’alpinistes –homes– afganesos. L’ascensió es va realitzar el 10 d’agost passat i va ser compartida amb dues alpinistes afganeses més, que finalment no van poder pujar. Les acompanyava la guia nord-americana Emilie Drinkwater. L’expedició va ser organitzada per l’ONG Ascend Athletics. Una de les seves responsables, Marina LeGree, va explicar com el 2014 es va començar a preparar l’expedició en secret: “La Hanifa i les seves companyes han treballat durant anys en aquesta expedició, presentant-se cada dia per treballar el programa d’Ascend Athletics, treballant com a voluntàries en les seves comunitats, estudiant i aprenent no només alpinisme sinó també lideratge. Els seus esforços faran la diferència.” Poc es podia imaginar la Hanifa, que estava en molt mala forma perquè no havia fet mai exercici, que un dia escalaria la muntanya més alta del seu país.
Tan important com plantejar-se el repte d’escalar el Noshaq ha estat el repte de difondre públicament l’activitat. “Hem fet història, així que no ho volem mantenir en secret. No ho volem amagar. Ho volem explicar a la gent. Compartir-ho”, va dir Shegufa Bayat, una membre de l’expedició de només 18 anys. “Cada dona que ha estat part d’aquesta expedició ha pres uns riscos, així com les seves famílies. Hi ha molt d’extremisme a l’Afganistan, per no parlar dels perills diaris de la vida a Kabul”, assegura LeGree. De fet, l’expedició va estar a punt d’anul·lar-se perquè els talibans van abatre dos helicòpters de l’exèrcit afganès en el districte veí del lloc on havien de volar les expedicionàries. Finalment l’ascensió es va poder portar a terme i, malgrat que la Hanifa reconeix que en algun moment de l’ascensió pensava que es “moriria”, pot continuar lluint ben orgullosa el somriure franc i encomanadís del dia que va fer el cim.