L’alpinista que volia ser anònim
De vegades apareixen individus que van per lliure per aquests mons de Déu, que no segueixen ni dictats ni modes i que obren els seus propis camins. Són autèntics outsiders que viuen al marge dels marges i que es mantenen en un discret i deliberat segon pla. O tercer. És el cas, per exemple, del canadenc Marc-André Leclerc (1992-2018), que durant la seva carrera com a alpinista va completar rutes memorables sense corda, defugint qualsevol protagonisme i amb l’únic objectiu d’escalar per pur plaer. Per Leclerc no hi havia temps per a les xarxes socials ni per a les entrevistes als mitjans especialitzats. No li interessava l’autopromoció ni la repercussió mediàtica i, per aquest motiu, era un total desconegut en el gremi. Vivia en un anonimat voluntari. Ell només volia escalar, adés per una paret, més endavant per una cascada de gel i encara més enllà per un corredor de neu.
No va ser fins després de la seva mort, i gràcies a l’estrena d’un documental sobre la seva carrera esportiva i la particular filosofia amb què la va encarar, que Leclerc no va sortir de l’anonimat. Es tracta de The alpinist, dirigida per Peter Mortimer i Nick Rosen i estrenada el 2021 amb gran èxit.
Expliquen que Leclerc va ser diagnosticat de petit amb un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat. D’adolescent, la seva mare li va regalar un llibre de muntanya i això el va esperonar a apuntar-se al British Columbia Mountaineering Club. Qui sap si l’alpinisme l’ajudava a canalitzar l’excés d’energia que li circulava per les venes a causa de la seva condició. Potser per això s’hi va llançar de caps. Escalava amb amics o amb la seva parella, però sovint es plantava tot sol a peu de paret, sense informació de la via, sense mòbil i sense, ni tan sols, haver comunicat a la seva gent quina paret volia escalar.
Mortimer va tenir coneixement de Leclerc i va fer tot el possible per acostar-s’hi i filmar-lo en algunes de les seves ascensions. Els experts destaquen la seva gran polivalència com a alpinista, amb una gran capacitat d’excel·lir sobre qualsevol terreny i en qualsevol modalitat d’escalada. De fet, es diu d’ell que ha protagonitzat algunes de les ascensions més impressionats de les últimes dècades. Alguns testimonis entrevistats en el documental donen compte de la transcendència de la carrera de Leclerc. “Fa coses que ningú pensava que es podrien fer, està redefinint allò que és possible”, explica l’alpinista Barry Blanchard. “Representa l’evolució de l’alpinisme i està passant aquí i ara amb aquest noi jove”, assegura el també alpinista Jim Elzinga.
Per aquestes ànsies d’anonimat, no es coneix el currículum de Leclerc amb precisió, però algunes de les ascensions que sí que estan documentades ja justifiquen, per si soles, tota una carrera. És el cas de l’escalada a El Sacacorchos al Cerro Torre (2015) o la primera ascensió hivernal i en solitari a la Torre Egger (2016) o el que potser sigui el seu solo més dur a la via Tall Storey Echo Canyon (2017). El 2018, baixant de la Mendenhall Tower, va desaparèixer junt amb Ryan Johnson. Després de nou dies de recerca, se’ls va donar per perduts. Leclerc va trobar la mort amb només 25 anys, però poc després, amb l’estrena del documental, sortia de l’anonimat.