La mítica “càrrega de Pickett” va fracassar estrepitosament, l’exèrcit confederat va sucumbir a Gettysburg i el Sud no es va aixecar més. Va ordenar l’atac Robert E. Lee, que va reconèixer l’error i se’n va penedir tota la vida. L’actitud del veterà general sudista és l’exemple que il·lustra la reflexió feta per l’autor de best sellers d’autoajuda Dale Carnegie: “Hi ha un cert grau de satisfacció en tenir el valor d’admetre els errors propis. No solament neteja l’aire de la culpa i de l’actitud defensiva, sinó que sovint ajuda a resoldre el problema generat per l’error.” (How to win friends and influence people, 1936.) Quedem-nos amb la idea.

Aquesta setmana, Leo Messi (Catalunya Ràdio) ha reafirmat que la Champions és l’objectiu prioritari: “Tenim una plantilla espectacular i ho podem fer, no ho diem per dir.” Una plantilla que cal saber utilitzar amb valentia, hi afegeix un servidor. Ho sento, però no em quadra que per guanyar un aspirant a no baixar i dos rivals acabats de pujar Valverde només hagi confiat en els titularíssims en lloc de donar protagonisme als nouvinguts, que a partir d’ara hauran de jugar (tant sí com no) per afrontar un calendari duríssim, amb lliga i Champions. Tal com jo ho veig, era molt convenient que contra l’Alavés, el Valladolid i l’Osca els nous agafessin ritme i confiança. Si és que realment ens creiem (jo sí) això del fons d’armari...

D’altra banda, Messi també ha posat el dit a la nafra en reconèixer que, en aquests anys gloriosos, “se’ns han escapat algunes Champions”, com “en l’època de Guardiola”, precisa, “quan érem superiors”. La reflexió de l’autèntic The Best és de calat profund. El Barça de Messi entrenat per Guardiola era una màquina de guanyar, però hauria d’haver portat més Champions al museu. Amb Luis Enrique, el trident i un 4-3-3 sustentat per tres migcampistes totals, també vam fer curt. I de la temporada passada, que (amb Iniesta) encara teníem el millor onze d’Europa, no cal fer-nos-en més mala sang. En definitiva, són massa Champions que hauríem d’haver guanyat... Messi ho té clar.

Al seu torn, un sincer Luis Suárez (RAC 1) ha reconegut errors propis: “Em penedeixo molt del partit que vaig jugar contra el Leganés a casa. Teníem molts punts d’avantatge i en tres dies teníem la final contra la Roma.” (Contra el Leganés vam alinear l’equip titular...) L’uruguaià també admet que a la seva edat (31) cal regular els esforços: “Al començament ho vols jugat tot perquè necessites agafar el ritme, però a meitat de temporada hi ha molt de desgast amb els partits de la copa, que també desgasten, i això passa factura.” Al·leluia! La confessió de Luisito confirma l’obvietat que Roma no fou un accident, sinó el resultat del procés degeneratiu en el rendiment d’un equip que va afrontar exhaust el tram decisiu del curs.

Enguany potser ja no tenim el millor equip, però estem en condicions d’aspirar a guanyar la Champions. I, salvant absolutament totes les distàncies, a diferència del cèlebre general Lee, el nostre general Valverde té una segona oportunitat per fer bona la dita que dels errors propis se n’aprèn. El Txingurri és un home afortunat...