Ser del Barça et fa dife­rent, deia en Vázquez Mon­talbán, sem­pre enyo­rat pels seus judi­cis, per la seva cre­ació. Un escrip­tor total. La lec­tura del lli­bre Manuel Vázquez Mon­talbán. Barça, cul­tura i esport és la visió del plu­ra­lisme, de la diver­si­tat, de la lli­ber­tat, de la inte­gració, de la resistència al fran­quisme, de la història d’un club que recull el millor del país. D’un ens local d’una dimensió uni­ver­sal glo­bal única en ser com és.

Es pot ser del Barça des de qual­se­vol forma de pen­sar men­tre hi hagi lli­ber­tat, igual­tat, tolerància i lliure cir­cu­lació d’idees. Per això el Barça diu i referma que està per la lliure i democràtica opinió dels seus socis i segui­dors. Som del Barça pels valors, pel fut­bol, per ser un club poli­es­por­tiu, per fer-nos una vida millor, pel plan­ter, per haver estat refugi de la cata­la­ni­tat en la dic­ta­dura. Per sen­ti­ment de bon­dat i huma­ni­tat.

La nova direc­tiva del Barça Marta Plana en ater­rar al Camp Nou com a vocal per por­tar les reg­nes del pro­jecte del Barça Inno­va­tion Hub –els he de con­fes­sar que em dol pro­fun­da­ment el que escric per raons per­so­nals i d’amis­tat amb per­so­nes del seu entorn més pro­per– ha d’expres­sar que es com­pro­met a res­pec­tar el sen­tir majo­ri­tari del Barça com a ins­ti­tució. Res d’això va fer la nova direc­tiva refe­rent l’actu­ació vio­lenta de l’Estat l’1-O quan anava con­tra mili­ons de cata­lans que ana­ven a votar. Fent de pro­pa­gan­dista pel tras­llat d’empre­ses, anant con­tra l’eco­no­mia del país, en el seu cas a Madrid. Les coses clares. Demà, 11 de setem­bre, pot començar a demos­trar-ho.