En les etapes finals de les categories de futbol de formació, especialment en les més altes, d’on sortiran molts dels futbolistes que després arribaran al professionalisme, hi ha un debat persistent entre els actors que integren aquest cercle: quins són els trets més determinants que ha de tenir un jugador per obrir-se camí en el futbol professional? Hi ha qui esgrimeix que destacar en els aspectes tècnics és bàsic per tenir un bon futur, mentre que hi ha un altre corrent que pensa que la fortalesa mental, el caràcter o la capacitat de saber llegir els partits tàcticament són més decisius. Evidentment, la pregunta és del nivell de què és primer, si l’ou o la gallina? I no es tracta, amb aquesta afirmació, de menystenir el debat, que sempre és bo. El que és evident és que són tants els elements que entren en joc, són tants els matisos, els detalls a l’hora d’escollir un jugador per a un projecte en funció de les necessitats del col·lectiu (tenint en compte que fan falta molts perfils diferents per formar una plantilla), que el debat té la dimensió de reflexió, de visió filosòfica del joc i no de veritat absoluta. Les trajectòries de molts dels futbolistes que han arribat a l’elit demostren que no hi ha un únic camí per arribar al màxim nivell. N’hi ha que hi arriben perquè tenen el pack complet, amb aquests no hi ha dubtes. Altres ho fan gràcies a la seva capacitat per llegir tàcticament un partit, altres pel seu talent defensiu, altres per la seva habilitat golejadora, etcètera, malgrat tenir mancances o debilitats en altres aspectes. I precisament parlant de mancances és quan sorgeix una de les característiques imprescindibles per seguir millorant: la capacitat d’aprenentatge. El jugador que es refugiï en les seves fortaleses, que no dediqui temps i esforços a millorar els seus punts més febles, estarà en desavantatge respecte als que sempre estan disposats a incorporar més recursos al seu repertori. Aquí és on és necessari posar el focus de la formació: fer entendre a tots els esportistes de tots els nivells(també als que es troben a tocar de poder començar una carrera professional) que han de tenir clar que mai és massa tard per aprendre. Cal ensenyar-los que el camí per créixer es basa a tenir la humilitat de reconèixer que els falten coses per aprendre i la determinació per treballar-hi.