En l’Uni­verso Val­dano es va mos­trar ahir una entre­vista de Jorge Val­dano amb Pep Guar­di­ola en la qual, com a fet des­ta­ca­ble, l’actual entre­na­dor del Manc­hes­ter City ver­ba­lit­zava la seva il·lusió de tor­nar un dia al FC Bar­ce­lona per tan­car la seva car­rera com a entre­na­dor diri­gint els nanos del plan­ter. El que no va dir és quan tot i que, per una qüestió de pell, és públic i notori que no serà gaire aviat. Fa fre­dor veure com de feliç és Guar­di­ola a Manc­hes­ter, rode­jat de cata­lans que també estan molt con­tents tre­ba­llant en un entorn sa i res­pectuós, molt favo­ra­ble per a desen­vo­lu­par el seu pro­jecte fut­bolístic i vital.

L’avís arriba en un moment interes­sant, jus­ta­ment en la set­mana en què s’ha fet pública una nova entrega de l’Obser­va­tori Blau­grana. Sense entrar a valo­rar qüesti­ons filosòfiques i ètiques de l’estudi, ens que­da­rem amb dos detalls: el pri­mer, pot­ser el més relle­vant, és que el soci està encan­tat amb la gestió de Josep Maria Bar­to­meu. La nota de satis­facció gene­ral de l’asso­ciat i de l’afi­ci­o­nat del Bar­ce­lona actual és d’un 7,5, i el balanç dels seus tres anys de man­dat ha que­dat valo­rat en un 7. Notes fantàsti­ques que evi­den­cien que el retorn de Guar­di­ola no cal que sigui imme­diat. Amb els resul­tats exhi­bits, natu­ral­ment, millor no tocar res. Que es quedi a Manc­hes­ter.

La segona dada a des­ta­car de l’Obser­va­tori de Bar­to­meu té relació, pre­ci­sa­ment, amb el fut­bol de base. L’afi­ci­o­nat suspèn la tem­po­rada del Barça B (va bai­xar a 2a B) sense gai­rebé juga­dors de la casa, i per això està encan­tat –un 91,4%– que ara el filial esti­gui con­fe­git quasi en la seva tota­li­tat per nois de la Masia. És a dir, pri­o­ritza la for­mació. I, en aquesta línia, una dada més: el soci pre­gun­tat pre­fe­reix –en un 51%– el fut­bol exclu­siu que ofe­reix el mètode Barça que gua­nyar títols de qual­se­vol manera –29,7%–. O sigui, avisa que vol que la idea de Johan Cruyff que Pep Guar­di­ola va subli­mar segueixi for­mant part de la cul­tura de l’enti­tat jus­ta­ment en un moment en què el camí, en aquest sen­tit, te més revolts que la pujada a l’Aup d’Uès. Fins i tot Leo Messi, poc donat a polèmiques d’aquest caire, va dir dues vega­des en l’entre­vista que li va fer Sònia Gelmà per al Tot Costa, de Cata­lu­nya Ràdio, que calia tor­nar als orígens de manera urgent. Això sí, segons l’obser­va­tori, gestió de nota­ble. Pot­ser quan Guar­di­ola hagi de venir ho farà con­duint una ambulància amb tots els apa­rells de rea­ni­mació incor­po­rats.

Dit això, farem memòria per des­ta­car, una vegada més, que hi ha gent que en sap molt, de fut­bol. El desem­bre del 2009, quan l’equip de Guar­di­ola aca­bava de gua­nyar els sis títols, Lau­re­ano Ruiz –l’home que va intro­duir el mètode Barça al plan­ter a prin­ci­pis dels setanta– em va expli­car que el que hau­ria de fer el club és acti­var Xavi (que tenia 29 anys) i Puyol (31), que ales­ho­res esta­ven en ple­ni­tud física, perquè comen­ces­sin a tre­ba­llar a les ordres de Guar­di­ola en l’àrea espor­tiva del plan­ter. Que apren­gues­sin l’ofici. I que ho fes­sin ràpida­ment. Que segur que serien bons i que el temps passa ver­ti­gi­no­sa­ment. I que les bones idees mar­xen, també, molt de pressa. I que després del Pep, tot seria dife­rent. I que Xavi i Puyol podrien allar­gar l’era glo­ri­osa de l’enti­tat. En fi, no ha pogut ser, en part també per qüesti­ons de pell. Pot­ser en el futur... ara que ja sabem que a Guar­di­ola li fa il·lusió tor­nar a casa.