Opinió

El ‘leitmotiv’ de Valverde

Cada vegada que en les òperes de Richard Wagner se senten unes determinades notes, el públic percep que s’està al·ludint a un personatge, a un sentiment, a un tret argumental o un comportament humà. És el que es coneix com leitmotiv o motiu conductor, una tècnica no exclusiva de l’incommensurable compositor alemany, tot i que fou ell qui va desenvolupar-la al màxim... Després d’un inici de campionat molt plàcid, però en què el nostre entrenador no va creure convenient de donar protagonisme als Lenglet, Arthur, Vidal i Malcom perquè s’anessin integrant en la dinàmica del joc i agafant ritme competitiu i confiança, a partir d’aquesta mateixa tarda a Anoeta comença per al Barça una sèrie intensa de cinc enfrontaments de lliga, més els dos primers de la lligueta de la Champions, l’objectiu prioritari. Tot plegat en vint-i-tres dies, fins a la pròxima aturada de seleccions.

El sentit comú indica que, dimarts que ve, hem de rebre el PSV al Camp Nou amb els integrants de la columna vertebral de l’equip en plenitud de facultats físiques i mentals. Igualment, el 3 d’octubre l’equip de gala (i deixem per a una altra ocasió el debat sobre quin ha de ser el suposat “equip de gala”, perquè jo no ho tinc del tot clar) ha d’arribar fresc a Wembley per heure-se-les amb els spurs. Entremig haurem jugat amb el Girona a casa i amb el Leganés a fora, ens haurà visitat l’Athletic i –després de Londres– anirem a València. Doncs bé, en qualsevol dels enfrontaments de lliga referits, un equip titular amb els nouvinguts és un onze guanyador.

Reprenent el fil de l’al·legoria wagneriana, és claríssim que el leitmotiv de Valverde aquesta temporada respon, inexcusablement, al nom de rotacions. Ahir, en roda de premsa, va fer la sensació que el Txingurri ha escoltat la melodia: “Haurem de fer rotacions”, va dir. Al·leluia! Estem expectants i esperem que no sigui flor d’un dia. Només apuntar que fer rotacions no és limitar-se a posar Semedo per Sergi Roberto, o Lenglet per Piqué –que ja m’estaria bé, sigui dit de passada–, o deixar fora Coutinho o Dembélé en funció del dibuix tàctic emprat. Fer rotacions (de veritat) implica donar descans a Busquets i a Rakitic. I per descomptat i quan els toqui, obliga a fer el mateix amb Messi i amb Suárez. És pel seu bé i, per damunt de tot, pel bé de l’equip. Això sí, les rotacions s’han de calcular bé i aplicar amb determinació.

Colofó líric: Wagner va estrenar el leitmotiv a l’òpera L’holandès errant. Valverde, que encara no ha fet ús de les rotacions, el seu motiu conductor, ens fa suposar que avui és el dia. El títol de l’òpera valverdiana? Roma, no s’oblida!...

El “derbi indepe”

Observo perplex com a Madrid els enerva fins a límits insospitats la possibilitat que Girona i Barça juguin a Miami el que ja han batejat –enginyosament– com el “derbi indepe”.

El salvapatrisme mai abaixa la guàrdia. El principal impulsor del partit, Javier Tebas (un fatxa confés), proposa repartir 40.000 rojigualdas entre el públic local, prohibir les estelades i que soni la Marcha real. Al·lucinant! Fins i tot el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’hi ha mostrat en contra per evitar el que creu que seria una festa separatista. Tot plegat evidencia fins a quin punt valoren i els acolloneix la capacitat de mobilització del moviment “indepe”. Estan obsessionats. Amb franquesa, a mi el viatget a Miami no em convenç (hi veig més inconvenients que no pas avantatges), però han aconseguit que m’ho miri diferent...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.