Impaciència

Messi comença fort. Molt fort. Fent gols. I jugant el just i neces­sari. No li cal més per bri­llar. I l’equip gua­nya. Amb con­tundència. Més que no pas pel joc fet durant el par­tit con­tra el PSV. Però amb supe­ri­o­ri­tat. Molta. I amb el reco­nei­xe­ment a l’argentí que fa bo el que va avançar a l’inici de la tem­po­rada, que vol la Cham­pi­ons. La per­se­guirà. Ell i la resta. Tots. Ara mateix el Barça està en el punt de mira de molts afi­ci­o­nats, segui­dors i crítics pel ren­di­ment de l’equip i pel que poden ofe­rir els nous fit­xat­ges i quin paper els vol donar l’entre­na­dor Ernesto Val­verde. L’equip ha fet els punts que ha jugat però sense un domini clar i con­tun­dent. Amb poca visi­bi­li­tat dels nous. Però ja se sap. Com sem­pre. Es vol tot. Que l’equip jugui bé. Que gua­nyi. Que gua­nyi bé. Sense patir. Ni fer patir. Que faci espec­ta­cle i que els nous ren­dei­xin al cent per cent, com si fos­sin al club de tota la vida en el moment que tre­guin el cap a l’equip per obra i gràcia de l’entre­na­dor. Em sap greu. Hi ha un pro­blema. Un gran pro­blema. Molt greu. Per a l’entre­na­dor blau­grana i per a tots els juga­dors. Si no can­via el regla­ment, i fa pinta de no can­viar, només poden jugar onze juga­dors per equip. I Val­verde sap que en el començament de la com­pe­tició no pot arris­car. I no ho vol. Sense ensurts. Vol un coixí que li doni segu­re­tat i con­fort per afron­tar la tem­po­rada, que és i serà llarga i dura. A ell i a l’equip. I als nous. La impaciència no és la mare de res. Pot­ser, segons Val­verde, del des­as­tre espor­tiu en una casa com la blau­grana. Sem­pre es comenta que el Barça no pot ni ha de fit­xar juga­dors per anar a la ban­queta. Ha de tenir juga­dors per jugar. En qual­se­vol moment. Titu­lars. Tots han de ser titu­lars. Per jugar i per pres­si­o­nar els que se sen­ten titu­lars. I és el que aca­ba­ran fent. Segur. L’entre­na­dor és paci­ent. Ho ha demos­trat. I no té més remei per gover­nar amb auto­ri­tat un ves­ti­dor com el que té. Tot­hom vol jugar. Tot­hom se sent titu­lar.

Messi no és impa­ci­ent. O també, però és con­tun­dent. Molt. Ell vol la Cham­pi­ons. Ho ha adver­tit a tots els que l’han vol­gut escol­tar. Com­panys i adver­sa­ris. Estan avi­sats. Algú li pot dur la contrària però s’ha de ser atre­vit. Molt. Messi vol la Cham­pi­ons... i la lliga i la...