Per damunt del resultat d’ahir, el Barça i el Girona han d’anar plegats per jugar a Miami. És un aparador al món, una font d’ingressos, la internacionalització que els va bé als dos. El Girona surt dels límits estatals i el Barça aprofundeix el mercat nord-americà i del dit món hispà.

És clar que hi ha els drets dels socis que hi perdran un partit d’abonament! Que pensin en tot el que hi guanyen. El retorn ha de ser no solament de diners per al club o de viatges gratuïts per als qui puguin o vulguin anar a Florida, oportunitat insòlita de fer turisme. La compensació ha de ser econòmica i, sobretot, de projecció internacional.

Un motiu suficient per defensar Miami seria interpretar bé l’oposició absoluta que n’ha fet el Real Madrid i la premsa de la caverna, que infla l’espanyolisme excloent antidemocràtic, el que tanca els nostres dirigents a la presó o els exilia, que colpeja la gent pacífica que va a votar en un referèndum que la llei espanyola –la seva– diu que no és delicte però que les calúmnies de certs relats policials converteixen en rebel·lió i sedició. Després venen els jutges que ens odien i no ho amaguen, com hem vist en els seus correus, i rematen la injustícia més escandalosa, com els han dit als morros els tribunals de mig Europa.

El futbol és el futbol, però en un Girona-Barça a Miami, on la premsa sí que és el quart poder, els periodistes no estarien collats i amenaçats professionalment o econòmicament per silenciar el que veuen i viu la gent al camp. Seria un acte d’esport internacional i un portaveu universal del sotmetiment que tenalla Catalunya.