L’Espanyol va visitar el Bernabéu sumant una nova derrota per a l’estadística. Aquest seria el discurs més simplista, però, més enllà de perdre tres punts, els blanc-i-blaus van acabar d’arrelar la llavor del seu futbol. Rubi era el primer que volia guanyar i sumar un triomf de prestigi, però també li interessava la manera, els fons i la forma. Des de pretemporada el tècnic cus un discurs de seducció, i la pedra de toc es jugava dissabte. L’Espanyol va sortir reforçat d’un escenari gegantí. Una derrota amb missatge que vertebra la proposat de joc del tècnic. La manera de competir de l’Espanyol davant el Madrid va ser la manera de reblar el clau de la confiança grupal. La prioritat de Rubi era la victòria, cert, però el segon esglaó del guió era competir i sortir amb el cap ben alt. Aquest escenari es va complir sense objeccions i va convertir la derrota en una arma de futur. El nou discurs futbolístic va agafar més fermesa a la Castellana. Si l’Espanyol està capacitat per competir davant d’un dels gegants de la lliga, què podrà fer amb un equip sense tants recursos? Sense temps per acomodar-se, té un duel avui contra l’Eibar i divendres a Vallecas. Equips rocosos per antonomàsia contra els quals els de Rubi hauran de mantenir el seu perfil òptim per sumar els sis punts en joc. Serà la forma de corroborar que enguany, amb poc, volen fer molt i que aquest Espanyol ha trencat amb la grisor del passat i està predestinat a donar alegries. Mai una derrota ha arribat a significar tant.