Un barcelonista soci del Girona
Fa uns dies el germà barcelonista d’un meu amic, que acabava de rebre un dels seus diversos i merescuts reconeixements per la seva tasca com a llibreter i activista cultural, em va comentar que, havent-se fet també soci del Girona, es planteja si fer o no el viatge pagat cap a Miami per assistir al partit que s’hi podria disputar entre els seus dos equips, respecte als quals va aclarir-me que, si hagués de triar, sempre preferiria que guanyés el Barça perquè “ho soc de tota la vida”. Hi va afegir que, arribat el cas i posats a fer, no sabia si aprofitaria per quedar-se uns dies a una de les ciutats nord-americanes del “vici” pagant uns quants euros (o dòlars) dels quals, sincerament, no recordo exactament la xifra, però sí que és prou considerable per suposar que es tracta d’un regal tan dubtós que sembla una trampa: passar-se tantes hores en un avió per només tenir temps per veure un partit, no serà un ganxo per quedar-se uns dies més pagant els costos addicionals d’un viatge que no hauria fet mai a la vida? D’altra banda, si decidís viatjar a Miami, quedant-s’hi o no uns dies, no contribuiria a una mena de deslocalització del futbol relacionada amb el fet que s’ha transformat en un negoci focalitzat en l’explotació dels drets de l’emissió televisiva que a la vegada representen el màxim finançament dels clubs? D’una deslocalització que pot anar convertint els socis d’un club en els extres d’un espectacle televisiu.
Distrets amb totes aquestes qüestions relatives a un hipotètic partit en què el Girona jugaria a Miami com a local contra el Barça, semblava com si haguéssim oblidat l’esdevenir regular de la lliga, en la qual el Barça i el Girona havien d’enfrontar-se al Camp Nou. I resulta que, donant-se per fet que guanyaria el Girona, el Barça ho va tenir difícil per només empatar-hi. Pocs dies després, havent jugat un primer quart d’hora fenomenal en què va marcar un gol, el Barça va perdre al camp del cuer, el Leganés, que va capgirar el resultat mentre l’equip de Valverde reculava amb tanta deixadesa com impotència. Arrapat el Barça actual als resultats, quan aquests són desfavorables fan evidents les mancances d’un equip que, més que viure plenament, sembla sobreviure sense rumb i sense estètica. Acabo aquest article i sé que el Barça ha tornat a empatar a casa seva i encara gràcies.