Al soci no se’l pot enganyar
Anunciar un fitxatge o una renovació important per tapar una derrota és més vell que anar a peu. Al soci ja no se’l pot enganyar, però en l’època de les xarxes socials continua sent una pràctica habitual. La renovació de Busquets, l’endemà de perdre contra el cuer Leganés, n’és l’últim exemple. És un mal congènit dels dirigents del futbol. Es fa difícil saber qui ho va inventar però sempre que es repeteix em ve al cap el president Josep Lluís Núñez. Per evitar que l’Espanyol monopolitzés les portades perquè jugava l’anada de la final de la UEFA contra el Bayer Leverkusen el 4 de maig del 1988 davant de Bum-Kun Cha i companyia, va filtrar el fixatge de Johan Cruyff.
A Butarque, el Barça va començar tocant amb criteri. Flors i i violes. Messi, marcat per mil rivals, va veure tot sol Coutinho, una qüestió aritmètica. El brasiler va engaltar la pilota en l’aire com un jugador de PlayStation. Un golàs. L’autocomplaença. Distret, va permetre la reacció del Leganés, el cuer, que li va clavar dos pepinos. En dos tocs, els madrilenys es van plantar al davant de Ter Stegen i el van batre. Després, l’error desgraciat de Piqué, que ha començat fluix. El més significatiu són els errors de marcatge generals al darrere, la poca capacitat de governar el partit de la mitja i l’escassa capacitat de reacció amb 1-2. Faltava mitja hora i el Barça tenia temps de capgirar amb rotunditat la dinàmica del partit. Encara que el Leganés posés una flota d’autobusos davant la porteria. Va faltar esma, empenta, contundència. La derrota del Madrid a Sevilla no va minimitzar la sensació de desastre. Dissabte, contra l’Athletic, una altra distracció mirant si la tiraven fora o el joc seguia, va propiciar el gol dels bascos i la posterior sortida de Messi al rescat. Ni rotacions, ni Tottenham, ni hòsties. Aquest cop, però, el Barça hauria pogut guanyar de sobres. Li va faltar eficàcia. Quan no són naps, són cols, però ja fa tres jornades que no se’n surt. Dos punts de nou possibles és un balanç pírric contra tres equips assequibles que encenen els llums d’alarma. És imprescindible rotar per arribar vius a la fase decisiva europea, d’acord, però contra l’Athletic i tal com estaven les coses després de dues ensopegades, deixar Busquets i el millor jugador del món a la banqueta va ser una gosadia.