L’empat a l’estadi contra l’Athletic (1-1) reflecteix que el Barça no acaba d’estar fi. 2 punts de 9 en els tres últims partits ho diuen tot. Cal reaccionar com més aviat millor per tornar al bon joc i guanyar. És difícil d’explicar que l’equip basc, que venia de perdre 0-3 a casa, esgarrapés un punt. Ni la por escènica del Camp Nou ni la presència de Messi i Busquets sortint entrada la segona part els va influir. La motivació dels bascos, com la del Leganés la jornada anterior, va descentrar els de Valverde. Va faltar humilitat al camp del Lega i això que va començant marcant el Barça. És ben conegut que els equips modestos quan s’enfronten als grans tenen una motivació extraordinària. Pots fallar en un partit però quan es repeteix, alguna cosa falla. No és un tòpic dir que els partits es guanyen o perden tots començant des de la banqueta. S’ha perdut l’estabilitat que tenia l’equip en el 4-4-2, menys ofensiu però més equilibrat que el 4-3-3. Jugar en inferioritat numèrica en mig camp, 3 contra 5, exigeix un esforç defensiu dels jugadors de banda atacants que sovint arriben tard a la pressió. Hi ha jugadors de pes que juguen molts partits i el físic no els dona per a més. Això fa que les línies juguin separades i deixin molt d’espai al rival. Valverde ha de tocar la tecla adequada per recuperar l’equilibri entre línies. Avui, a Londres contra el Tottenham, estic segur que veurem un Barça millor perquè, entre altres coses, aquesta competició és la que Messi diu que vol. Tant de bo que sigui així. Força Barça.