Revertir la situació

L’empat a l’estadi con­tra l’Ath­le­tic (1-1) reflec­teix que el Barça no acaba d’estar fi. 2 punts de 9 en els tres últims par­tits ho diuen tot. Cal reac­ci­o­nar com més aviat millor per tor­nar al bon joc i gua­nyar. És difícil d’expli­car que l’equip basc, que venia de per­dre 0-3 a casa, esgar­rapés un punt. Ni la por escènica del Camp Nou ni la presència de Messi i Bus­quets sor­tint entrada la segona part els va influir. La moti­vació dels bas­cos, com la del Leganés la jor­nada ante­rior, va des­cen­trar els de Val­verde. Va fal­tar humi­li­tat al camp del Lega i això que va començant mar­cant el Barça. És ben cone­gut que els equips modes­tos quan s’enfron­ten als grans tenen una moti­vació extra­or­dinària. Pots fallar en un par­tit però quan es repe­teix, alguna cosa falla. No és un tòpic dir que els par­tits es gua­nyen o per­den tots començant des de la ban­queta. S’ha per­dut l’esta­bi­li­tat que tenia l’equip en el 4-4-2, menys ofen­siu però més equi­li­brat que el 4-3-3. Jugar en infe­ri­o­ri­tat numèrica en mig camp, 3 con­tra 5, exi­geix un esforç defen­siu dels juga­dors de banda ata­cants que sovint arri­ben tard a la pressió. Hi ha juga­dors de pes que juguen molts par­tits i el físic no els dona per a més. Això fa que les línies juguin sepa­ra­des i dei­xin molt d’espai al rival. Val­verde ha de tocar la tecla ade­quada per recu­pe­rar l’equi­li­bri entre línies. Avui, a Lon­dres con­tra el Tot­ten­ham, estic segur que veu­rem un Barça millor perquè, entre altres coses, aquesta com­pe­tició és la que Messi diu que vol. Tant de bo que sigui així. Força Barça.