Dones a les banquetes
Amb molt esforç i tenacitat, les dones van superant esculls en el món de l’esport. La professionalitat de les esportistes ja és un fet, encara lluny del món masculí, però avança i amb pas ferm. Hi han ajudat els èxits col·lectius i individuals, l’obtenció de títols i medalles, i la dedicació de clubs i federacions, que van obrint els ulls i reconeixent que obviar l’esport femení ja no és possible, perquè la societat empeny irremeiablement cap aquí i, també, perquè es van adonant que l’esport femení té el seu públic –només cal veure el darrer mundial de bàsquet femení, la setmana passada a Tenerife, amb els pavellons plens d’aficionats.
Malgrat això, encara hi ha un repte pendent: que la dona accedeixi a les banquetes. Un estudi del Consell Superior d’Esports (CSD) revela que només tres clubs catalans han confiat en entrenadores per als seus equips de les màximes categories femenines –de 32 possibles–. En l’àmbit estatal, dels deu esports col·lectius analitzats, només n’hi ha catorze d’un total de 122. Són dades només d’equips femenins. Imagini’s, doncs, el percentatge general. La discriminació és greu. I els problemes que ens porten a aquesta situació són varis. El primer, que els clubs són dirigits majoritàriament –i moltes vegades exclusivament– per homes, que tendeixen a aquell corporativisme de sexe, que els ve per tradició i, gairebé, per ADN. I d’aquí la importància de feminitzar molt més les juntes del clubs, no només amb càrrecs estètics sinó amb funcions importants. El segon problema, aquella visió encara arcaica que les dones no hi entenen, d’esports. N’hi ha que no hi entenen –o no hi volen entendre–, però encara és molt pitjor el cas dels homes que sí que es pensen que en saben i només verbalitzen obvietats –i n’hi ha un munt–. Tercer problema, la percepció que les dones no es poden dedicar professionalment a ser entrenadores perquè és incompatible amb el seu entorn familiar. Una fal·làcia que ja cansa, a hores d’ara. I la llista de problemes es podria continuar desgranant, però aquests serien els principals. Problemes o esculls que provenen d’una mentalitat patriarcal que costa d’erradicar, però que, com ha passat amb la professionalització de les esportistes, acabarà sucumbint a la realitat.