Sí, prioritzem la Champions
Els fans dels Spurs que van anar a Wembley van veure en directe el millor futbolista de tots els temps, en estat pur. Ja ho poden explicar i segur que no oblidaran mai l’exhibició. Són uns privilegiats. A nosaltres, Messi ja ens té acostumats a recitals sublims. Omnipresent i carregant-se l’equip a les espatlles. Veure’l tan motivat il·lusiona.
Al voltant del seu capità, un Barça molt intens va firmar una gran victòria, amb fases de molt bon control, mantenint les línies juntes i pressionant a camp contrari mentre ens van durar les forces. Arthur (molta personalitat) va ser la “peça que enyoràvem” a la medul·lar, Suárez va ser el 9 que necessitem (només li va faltar el gol)... És evident que cal millorar (defensa tova...), però també ho és que a Europa l’equip ha tingut la talla. De fet, només el Barça i la Juve han començat la Champions sense fissures, entre els més favorits. Ni City, ni Bayern, ni Liverpool, ni PSG no ho han fet pas. Ni tampoc el Madrid de pandereta i tiki-taka de Julen (el breu?). Cal valorar-ho i celebrar-ho.
Després del partit, Valverde va resumir en una frase el que per a mi és l’estat de la qüestió: “Hem fet coses per no haver de patir tant, però a la Champions sempre es pateix.” És a dir, que ni jugant al límit de les nostres possibilitats actuals i contra un rival amb baixes importants (Eriksen, Dele Alli...) no vam tenir la victòria garantida. La Champions és un altre nivell i, efectivament, s’ha de prioritzar. Perquè, si no es fes, acabaríem degradats al purgatori de l’Europa League, eliminats a la primera fase.
“Som els mateixos de fa una setmana”, també va dir el Txingurri. I és ben cert. Però també que el Barça no ha jugat cap partit de lliga amb la intensitat amb què va jugar a Wembley. El repte, per tant, és prioritzar la Champions sense desatendre la lliga. En aquest sentit i d’entrada, cal tenir molt clar que la columna vertebral de l’equip –formada per jugadors que ja tenen una edat i amb molta tralla acumulada– no pot jugar-ho tot i amb la intensitat requerida. Això és impossible.
Per tant, en la lliga les rotacions són indispensables. Primer, per no desgastar els titulars indiscutibles. Segon, per tenir la dita “segona unitat” motivada i amb la confiança i el ritme adequats. I tercer, per poder presentar cada setmana un equip físicament i mentalment fresc i intens. Sense intensitat, som vulnerables i previsibles. Amb els titulars o sense. Per tant, demà a València: més rotacions! Vidal i Dembélé, a escena. Tenim fons d’armari.
L’escut despullat
Hi havia una vegada un rei que es va deixar enganyar per uns sastres, que li van fer un vestit amb una tela tan delicada –deien ells– que als ulls d’una persona ignorant esdevenia invisible. Cap conseller reial ni cap cortesà van atrevir-se a contradir aquells estafadors. I el poble, quan veié el rei desfilar, també va lloar el nou vestit. Fins que, de sobte, espontàniament, un nen exclamà: “El rei va despullat!” El conte original és de H.C. Andersen i se n’han fet múltiples versions.
No hi ha cap motiu per modificar l’escut del Barça i cap de les modificacions del nou model millora l’actual. Ni una! Però la supressió de les sigles FCB és una presa de pèl inadmissible. Ras i curt. Tanta pasta que ens haurà costat la broma i tanta “meditació creativa” per acabar fent aquest nyap?
Al·lucino que cap dels nostres directius, començant per Bartomeu, no exclamés el que exclamaria qualsevol nen espavilat en veure la nova creació: “Aquest escut està despullat!” I algun dia, parlarem de les samarretes...
