El 16 de maig del 1975 és una data de referència per a la història de l’alpinisme. Aquell dia, la japonesa Junko Tabei (Miharu, Fukushima, 1939-2016) es convertia en la primera dona que escalava l’Everest, la muntanya més alta del món (8.848 m). Menuda i escardalenca –feia 1,52 m i de petita deien que era una nena molt fràgil– va aconseguir superar el mandat cultural segons el qual les dones han de conservar sempre una feminitat impecable –òbviament escalar muntanyes no era considera una pràctica prou femenina– i es va convertir en una notable escaladora de grans altituds. Tabei ja havia superat barreres amb la segona ascensió absoluta que va fer a l’Annapurna III (7.555 m) per una ruta nova, i va ser una de les cares visibles de l’esclat de l’alpinisme femení durant la dècada dels setanta. Es va convertir en una de les fundadores del Club d’Escalada per a Dones (1969), que tenia un lema ben revelador: Anem a una expedició estrangera pel nostre compte. Les integrants d’aquest club no només no es quedaven a casa a cuidar els fills, com era preceptiu en una societat masclista com la japonesa, sinó que també s’organitzaven entre elles i no demanaven permís per viatjar a les muntanyes. És comprensible aquest afany de voler volar soles, tenint en compte que fins i tot algun homes s’havien negat a encordar-se amb Tabei per la seva condició de dona.

L’expedició que la va dur fins al sostre del món va ser un projecte d’aquest club. Aprofitant la celebració de l’Any Internacional de la Dona per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), una quinzena d’expedicionàries, junt amb Tabei, van rebre l’únic permís per escalar l’Everest. Els va costar Déu i ajut reunir el pressupost necessari per dur a terme l’expedició –que fossin dones no hi ajudava– però amb el patrocini d’alguns mitjans i una part d’aportació personal van poder viatjar fins al Nepal per fer l’ascensió per la cara sud de la muntanya. La valentia d’aquestes dones japoneses no va tenir correlació al Nepal, on no hi va haver maneres de contractar guies dona per portar tot el material al camp base. Finalment, a principi de maig van començar a equipar la ruta amb l’ajut de sis guies homes. Un d’ells va salvar la vida de Junko Tabei, que va quedar atrapada sis minuts en una tenda en un camp d’altitud (6.300 m) a causa d’una allau i va perdre la consciència. Una experiència que deixaria la tremolor al cos a qualsevol durant una llarga temporada. Però a Tabei ni li va passar pel cap la possibilitat de la retirada de la muntanya. Dotze dies després culminava l’ascensió a l’Everest amb èxit i passava a la història de l’alpinisme com la primera dona que veia tot el món als seus peus.

Tabei també es va convertir en la primera dona que va inscriure el seu nom en la llista dels Set Cims, repte que consisteix a escalar la muntanya més alta de cada continent. Va morir el 20 d’octubre del 2016, aviat farà dos anys, i serà sempre recordada per la seva gesta a l’Everest, però també pel seu rol de pionera en haver impulsat l’alpinisme femení.