El ‘Dream Team’ del 1968
En els Jocs Olímpics el Dream Team que tothom coneix és la selecció de bàsquet dels Estats Units que va guanyar la medalla d’or en els Jocs de Barcelona, el 1992. L’equip de Magic Johnson, Larry Bird, Michael Jordan i companyia ha quedat gravat en la memòria de tots els aficionats. Molts anys abans va existir una colla d’esportistes que bé que podríem considerar un altre Dream Team: l’equip d’atletisme dels Estats Units que va participar en els Jocs del 1968, a Mèxic. Especialment els atletes afroamericans que van competir en les proves de velocitat. És difícil comparar esports i èpoques i més esports d’equip i individuals, però el que els atletes dels Estats Units van fer a l’Estadi Olímpic Universitari de la capital mexicana forma part de la història de l’esport i dels Jocs Olímpics.
Ara farà 50 anys d’aquells moments històrics que es van viure a Mèxic. L’any 1968 va ser mogut en molts aspectes i els Jocs Olímpics no podien ser menys. Les revoltes socials que es van viure arreu del món es van reflectir en les posicions que van adoptar una bona colla d’esportistes compromesos políticament i social. El black-power, exemplificat amb la icònica imatge de Tommi Smith, John Carlos i Peter Norman en el podi dels 200 m, n’és el cas més conegut. A més de compromesos –un fet que trobem a faltar en els esportistes actuals–, aquells homes i dones eren, també, grans atletes. Jim Hines, Charlie Greene, Tommi Smith, John Carlos, Lee Evans, Larry James i Ron Freeman van pujar al podi en les distàncies d’entre els 100 i els 400 metres. En les tres proves i també en els relleus, van millorar els rècords mundials. D’acord que l’alçada de Mèxic els va ajudar, però tots menys Freeman eren o havien estat recordistes mundials en arribar a Mèxic. Però és que, a més dels velocistes esmentats, a l’equip de Mèxic dels Estats Units també hi havia llegendes com Bob Beamon, Dick Fosbury, Al Oerter, Randy Matson, Bill Toomey o Wyomia Tyus –la primera, dona o home, capaç de guanyar els 100 m en dos Jocs consecutius–. Es van emportar 15 de les 36 medalles d’or. Abans i després, hi ha hagut equips dels Estats Units que han guanyat més medalles en atletisme en els Jocs. Com el de Mèxic, però, no n’hi ha hagut cap més.