Opinió

El valor de l’experiència

Aquesta cerca constant de grans emocions fa que moltes vegades perdem de vista el valor de la normalitat

Cada cop ens entusiasmen més les grans fites. Els rècords d’imbatibilitat d’un porter. Les jornades consecutives que un davanter fa gols sense parar. El nombre de temporades que fa que un equip no perd en un estadi que li resulta talismà. Sembla que necessitem trencar barreres constantment, i que un dia sense una gran gesta és un dia perdut. Dins aquestes grans aparicions, apareix la categoria de la precocitat. Si Mbappé és el primer futbolista amb menys de vint anys a fer quatre gols en un partit de lliga francesa o si ja circulen futbolistes nascuts més enllà de l’any 2000 en les competicions importants.

Aquesta cerca constant de grans emocions fa que moltes vegades perdem de vista el valor de la normalitat. I d’això, de normalitat, en saben molt un bon grapat de futbolistes de la lliga que estan brillant en el campionat ara que han assolit una experiència que els fa donar la seva millor versió. El nivell de Cristhian Stuani és un escàndol. La temporada passada, quan va arribar a Girona, tots sabíem que l’uruguaià era un davanter de garanties, però pocs podíem preveure una xifra de gols per sobre de la vintena com va marcar. Aquesta segona temporada, encara va més enllà: en les primeres vuit jornades, Stuani ha fet vuit dels deu gol de l’equip d’Eusebio en un començament de temporada sensacional. Ara, amb 32 anys, l’uruguaià ha trobat afinat definitivament el seu instint golejador. Hi ha un futbolista menut, d’aparença fràgil que vola per la banda dreta del Pizjuán. Jesús Navas sent una connexió especial amb el Sevilla. Va ser peça clau en el gran Sevilla que dominava a l’Europa League fins que va marxar al Manchester City. Cansat d’estar fora de casa seva, va tornar, i ara, amb 32 anys, és una de les grans fortaleses del líder de la lliga gràcies al seu recorregut, velocitat i capacitat per donar grans assistències des de la dreta. Amb l’arribada de Rubi a l’Espanyol, Sergio García viu moments feliços. En la seva segona etapa en l’equip, el davanter de Bon Pastor ha sabut reciclar el seu joc en favor de l’equip. Les cames no li van tan ràpides com abans, però el cap li funciona a una velocitat de vertigen en una nova posició, darrere del davanter centre, des d’on ell pot rebre la pilota i llançar els atacs d’un Espanyol que ho ha guanyat tot a casa. Tres veterans que viuen el futbol amb l’alegria dels juvenils gràcies a la seva capacitat de posar en pràctica allò que han après durant tants anys: el valor de l’experiència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)