Cada cop ens entu­si­as­men més les grans fites. Els rècords d’imba­ti­bi­li­tat d’un por­ter. Les jor­na­des con­se­cu­ti­ves que un davan­ter fa gols sense parar. El nom­bre de tem­po­ra­des que fa que un equip no perd en un estadi que li resulta talismà. Sem­bla que neces­si­tem tren­car bar­re­res cons­tant­ment, i que un dia sense una gran gesta és un dia per­dut. Dins aques­tes grans apa­ri­ci­ons, apa­reix la cate­go­ria de la pre­co­ci­tat. Si Mbappé és el pri­mer fut­bo­lista amb menys de vint anys a fer qua­tre gols en un par­tit de lliga fran­cesa o si ja cir­cu­len fut­bo­lis­tes nas­cuts més enllà de l’any 2000 en les com­pe­ti­ci­ons impor­tants.

Aquesta cerca cons­tant de grans emo­ci­ons fa que mol­tes vega­des per­dem de vista el valor de la nor­ma­li­tat. I d’això, de nor­ma­li­tat, en saben molt un bon gra­pat de fut­bo­lis­tes de la lliga que estan bri­llant en el cam­pi­o­nat ara que han asso­lit una experiència que els fa donar la seva millor versió. El nivell de Crist­hian Stu­ani és un escàndol. La tem­po­rada pas­sada, quan va arri­bar a Girona, tots sabíem que l’uru­guaià era un davan­ter de garan­ties, però pocs podíem pre­veure una xifra de gols per sobre de la vin­tena com va mar­car. Aquesta segona tem­po­rada, encara va més enllà: en les pri­me­res vuit jor­na­des, Stu­ani ha fet vuit dels deu gol de l’equip d’Euse­bio en un començament de tem­po­rada sen­sa­ci­o­nal. Ara, amb 32 anys, l’uru­guaià ha tro­bat afi­nat defi­ni­ti­va­ment el seu ins­tint gole­ja­dor. Hi ha un fut­bo­lista menut, d’apa­rença fràgil que vola per la banda dreta del Pizjuán. Jesús Navas sent una con­nexió espe­cial amb el Sevi­lla. Va ser peça clau en el gran Sevi­lla que domi­nava a l’Europa Lea­gue fins que va mar­xar al Manc­hes­ter City. Can­sat d’estar fora de casa seva, va tor­nar, i ara, amb 32 anys, és una de les grans for­ta­le­ses del líder de la lliga gràcies al seu recor­re­gut, velo­ci­tat i capa­ci­tat per donar grans assistències des de la dreta. Amb l’arri­bada de Rubi a l’Espa­nyol, Ser­gio García viu moments feliços. En la seva segona etapa en l’equip, el davan­ter de Bon Pas­tor ha sabut reci­clar el seu joc en favor de l’equip. Les cames no li van tan ràpides com abans, però el cap li fun­ci­ona a una velo­ci­tat de ver­ti­gen en una nova posició, dar­rere del davan­ter cen­tre, des d’on ell pot rebre la pilota i llançar els atacs d’un Espa­nyol que ho ha gua­nyat tot a casa. Tres vete­rans que viuen el fut­bol amb l’ale­gria dels juve­nils gràcies a la seva capa­ci­tat de posar en pràctica allò que han après durant tants anys: el valor de l’experiència.