Opinió

Vuit noranta

La seva mare va morir de tuber­cu­losi quan encara no tenia un any. El seu pare era un mal­trac­ta­dor que havia pegat la seva dona tota la vida, fins i tot emba­ras­sada. Això va pro­vo­car que tingués un germà gran amb dis­ca­pa­ci­tat men­tal. Ho va pro­var en el bàsquet, però ràpida­ment va des­ta­car com a velo­cista i sal­ta­dor. El seu entre­na­dor a la uni­ver­si­tat, Wein Baten­berg, va desen­vo­lu­par una tècnica idònia per a ell: la peda­lada, ja que era incapaç de sal­tar de forma natu­ral. El van arri­bar a sus­pen­dre perquè es va negar a com­pe­tir con­tra la uni­ver­si­tat de Brig­ham Young per les polítiques racis­tes de l’Església mor­mona. Va pujar al podi amb el puny tan­cat i mit­jons negres per sobre del xan­dall per rei­vin­di­car els drets civils dels negres. El dia abans, en la qua­li­fi­cació, va fer dos nuls i s’ho va jugar tot en el ter­cer (8,27 i a la final). L’endemà, a les 15.46 h, amb un vent de 2 m/s, dor­sal 254, sis segons de car­rera i després de 19 gam­ba­des, va fer el gran salt. Vuit noranta. El mesu­ra­ment del salt va tar­dar. S’estre­nava un avanç tec­nològic basat en un mesu­ra­dor òptic que no va tenir recor­re­gut per la distància sal­tada. Fins que no li van dir que havia sal­tat 29 peus i 2 pol­za­des no va ser cons­ci­ent del que havia fet. Es va des­plo­mar, va tenir un atac catalèptic sobre la pista. Mai més va tor­nar a fer un salt d’aquesta mag­ni­tud ni va acos­tar-se als 8 metres. Tot i que el rècord vigent és de Mike Powell (8,95 del 91), el seu salt va mar­car un abans i un després. Ahir va fer 50 anys del salt de Bob Bea­mon als Jocs de Mèxic 68.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)