A l’Espanyol, la copa del Rei sempre s’espera amb il·lusió, sovint es cau abans d’hora i molt de tant en tant s’arriba lluny. Enguany, el primer escull és el Cadis, en una eliminatòria que s’hauria de superar però que suposarà ja un desgast important. La càrrega de minuts, lesions i altres eventualitats pot pesar massa. Amb una plantilla amb poca profunditat i amb l’exigència que suposa intentar mantenir-se a dalt, aquesta copa fa més nosa que servei. Amb el cap fred, la lliga és prioritària. Enguany, ja no pensant en la permanència sinó en fites més ambicioses. A més, la lliga és el que pot engrescar la gent a abonar-se i aconseguir que més aficionats vagin a l’estadi. La regularitat i el bon joc han de ser l’esquer per capgirar una lamentable situació, responsabilitat total de la mala estratègia del club en tot l’afer de pujada de preus del abonaments i de la campanya de socis. L’espot és un nyap i la pujada de preus, una inexcusable falta de visió. Que el director general corporatiu Roger Guasch només reconegui un “error enorme de comunicació” i “d’implementació de les mesures” demostra que per aquí el club no va bé. L’error ha estat estructural. L’únic motiu per pujar preus és econòmic, amb risc de pèrdua de massa social. El resultat és menys socis, molts menys, i ingressos per sota dels previstos. Excusar-se dient que no es va explicar bé és lamentable. A tot això, les pressions del govern xinès sobre les inversions de Chen al club creen una incertesa perillosa que tant de bo no es transfereixi al rendiment esportiu immediat.