L’arrencada de l’Uni
Tot just la temporada acaba d’arrencar, però l’Spar Citylift ja ha deixat detalls molt interessants del joc que pot arribar a desplegar enguany a la Lliga Femenina de bàsquet. Amb alguns mecanismes col·lectius per ajustar, i amb un ritme de joc encara discontinu, ja hem pogut tenir un tastet de la visió de joc de Laia Palau, de la potència i encert de Keisha Hampton, del llançament letal de Shay Murphy o dels moviments interiors de Julia Reisingerova, que se sumen a la ja coneguda direcció de joc de Núria Martínez, a la verticalitat de Rosó Buch o la intimidació de Nadia Colhado. El paquet sencer, a cop d’ull i amb aquests primers tastets a la pista, fa molt bona pinta. Fa la sensació que en la lliga regular el públic de Fontajau gaudirà, i molt, d’aquest equip, tan per l’espectacle com pels resultats. Capítol a part serà la competició europea, sempre molt més exigent. I no hem d’oblidar que la plantilla de l’Uni té grans noms però és curta en efectius. Només cal veure com es trastoquen els plans d’Eric Surís a la final de la Supercopa contra el Perfumerías Avenida amb la lesió a darrera hora de Bea Sánchez, que en la roda d’escalfament del partit va notar molèsties a l’esquena. I els problemes s’allarguen, perquè s’ha confirmat que la jugadora té una hèrnia discal i ja ha passat pel quiròfan.
La baixa de Sánchez és un problema sobrevingut, de llarga durada segurament i difícil de solucionar si, tal com afirma el club, no es vol estirar més el braç que la màniga. En aquest sentit, la política del club sempre ha estat molt estricta. I aquesta disciplina en els despatxos és la que dona continuïtat al club en la màxima categoria estatal del bàsquet femení. És possible fitxar ara mateix alguna jugadora interior? Cal arriscar-se? Quines conseqüències tindrà en l’estil de joc i en la càrrega de les jugadores interiors? Arribaran prou fresques al tram en què s’hi jugaran els títols? La prioritat màxima de l’Uni és guanyar títols? No totes aquestes preguntes tenen respostes clares. Segurament, el més coherent és no precipitar-se i prendre les decisions amb el cap fred i veient com evoluciona aquest primer tram de temporada. Afrontar dues competicions amb vuit jugadores professionals, però, ja es veu que no serà una tasca fàcil, per molt talent que tinguin.