Opinió

L’exèrcit simbòlic de Catalunya

Bar­to­meu i tots els direc­tius del Barça saben que l’ino­bli­da­ble Vázquez Mon­talbán va dei­xar pla­nes sen­ce­res de lúcids pen­sa­ments expli­cant el que era ser culer. Un cos social dis­pers i variat que en el seu con­junt con­forma un fer­reny roc democràtic esde­ve­nint l’exèrcit simbòlic de Cata­lu­nya per damunt del fran­quisme, l’Estat espa­nyol del 155 de PP, PSOE i Cs, o el rei Borbó de torn.

Tots units fent força, diu l’himne, el pare­nos­tre blau­grana. Mar­xar d’aquí és pecar, així ho van inter­pre­tar els com­pro­mis­sa­ris d’una assem­blea on es va viure el poder del soci i el com­promís de la gent.

En un món de per­so­na­li­tats líqui­des i diluïdes, on les post­ve­ri­tats poden afir­mar-les sense rubor ni pudor des de Trump fins a una minis­tra del PSOE –del nom honest de Bor­rell només recordo els com­tes reis– ser fidel del Barça és una veri­tat sense màcula. Jugant sem­pre la carta de la democràcia i els vots dels socis mal­grat la diver­si­tat de la gent i la plu­ra­li­tat d’idees. El Barça no és una soci­e­tat anònima, ni una tri­buna per fer-se veure d’un fosc per­so­natge que pro­voca ter­ratrèmols i té polítics i peri­o­dis­tes a sou. És una rea­li­tat per fer de l’espec­ta­cle del fut­bol un món millor.

Messi s’ha tren­cat. Ara és el moment de les for­ces de refresc, de la quinta del biberó. Per sort la democràcia no clau­di­carà i farà front a tots els rep­tes, no com a Munic el 1938 o a Madrid l’any pas­sat empre­so­nant 155 vega­des un país i més de 365 dies els seus diri­gents soci­als i polítics.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)