El que va passar en l’assemblea de compromissaris no és res més que l’escenificació del que podríem denominar la resposta clara i directa del que és un club en mans dels socis. És a dir, on el soci ha de ser escoltat i té la capacitat, amb el seu vot, de dir sí o no. Això només pot succeir en quatre clubs (Athletic, Osasuna, Real Madrid i FC Barcelona). Mentre puguem, hem de fer el possible perquè continuï de la mateixa manera. Això ens diferencia i ens defineix dintre d’un món on s’estan perdent les formes, la cavallerositat i manen els petrodòlars. No sé fins quan podrem aguantar, però hem d’intentar trobar camins perquè el Barça continuï sent dels socis i mantenir el nivell adequat per continuar guanyant i tenint els millors jugadors. No és una feina fàcil, i el pròxim president del Barça haurà de lluitar contra la pressió dels pressupostos sense vendre el Barça, haurà de fer front a la situació de l’Espai Barça i, per si això fos poca cosa... també serà, molt probablement, el que digui adeu a Messi.

Sota el meu parer, les pròximes eleccions, siguin quan siguin, poden ser les més importants de la història del Barça, donat els reptes i condicions que es trobarà la junta directiva i president escollits. Però em sembla que un bon començament serà entendre que el club és dels socis i, per tant, aquests han de participar en les decisions més importants. Acceptar que el soci no pensi com nosaltres és acceptar que el Barça es més que un club, és un sentiment que defineix molta gent arreu del món. El Barça és i hauria de ser sempre el representant més fidel del que és respecte als valors, la democràcia i el millor defensor del barcelonisme. El pròxim president haurà de prendre decisions definitives sobre el que haurà de ser el Barça del futur. I l’assemblea serà de nou un organisme decisor que haurà de vetllar per tot el barcelonisme. Vull dir que ens hem d’assegurar al màxim d’encertar el que escollim perquè ens hi juguem el model Barça i, pot ser, no només això.

El que vam veure en l’assemblea sembla que és una presa de posició dels socis envers canvis que poden arribar. És un crit de valentia que ens dignifica a tots, i hem de fer que sempre sigui així, que sempre puguem defensar i prendre o ajudar a prendre decisions en el nostre Barça. Sí, el pròxim president del Barça farà bé d’entendre això i ser conscient de la importància del moment i les circumstàncies. Els que volem ajudar més activament el Barça hem de fer el possible perquè el Barça del futur no perdi els valors del passat que tan bé ens defineixen.