Opinió

El perfum d’Arthur

Una des­co­ne­guda et saluda amb dos petons for­mals i et regala el per­fum salabrós d’una noia que havies esti­mat aquells anys que l’oblit s’endugué. No et venen imat­ges nítides però la fragància esbossa uns ver­sos escrits sense aixo­pluc per un Tras­te­ver...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.