Tinc la sensació que aquesta temporada, el Barça ens regalarà grans nits de futbol. L’última setmana ha estat una prova que els de Valverde es troben còmodes als escenaris més complicats, com ho van ser els partits contra el Sevilla, l’Inter i sobretot el Madrid. Els blaugrana han superat una de les setmanes més exigents del calendari amb nota, i amb Messi a la banqueta, amb un gran Luis Suárez que s’ha posat l’equip a l’esquena quan ha calgut i amb un Arthur que cada dia fa més cara de noi de la Masia. Aquest equip té ganes d’agradar, de convèncer, de guanyar i sap que pot fer-ho contra qualsevol, també sense el millor del món. Estic convençuda que el 5-1 no serà l’últim gran partit de l’any, però també tinc la sensació que hi haurà més Rayos Vallecanos dels que desitjaria el barcelonisme. Partits d’aquells en què, sobre el paper, amb un partit de perfil baix el Barça en tindria prou per endur-se el triomf, però que, qui sap per què, costen més del que tocaria. També crec que en tindrem uns quants, d’aquests. El de Vallecas va acabar bé, però l’equip ja estava avisat amb, per exemple, el partit del Leganés. Després d’una setmana de somni en què guanyes el Sevilla, l’Inter i el Madrid amb grans partits i sense Messi, topes de nou amb un equip que, tot i estar farcit de suplents i jugadors del filial, resol contra la Cultural Leonesa en el temps afegit i que pateix per guanyar a Vallecas contra un equip acabat d’ascendir. Així serà l’any del Barça.