Opinió

El fracàs no sempre és perdre

El fracàs impulsa i fa més fort si se sap pair i assumir. El món de l’esport viu de l’èxit i l’entronització del victoriós, però la gran majoria tasten què suposa no aconseguir l’objectiu per al qual t’has preparat. El Tata Martino va passar per la banqueta del Barça de forma efímera. Només una temporada, sense reeixir, en un entorn i una conjuntura complicats. L’oportunitat desitjada per qualsevol. L’entrenador argentí va fracassar, però encara va fer una cosa més important. Ho va reconèixer, va plegar. Com ho va fer també quan era al capdavant de la selecció argentina i a un mes dels Jocs Olímpics de Rio. Un altre fracàs assumit i reconegut. Alguns van interpretar la seva aventura nord-americana com un pas enrere. El dia de la seva presentació amb els Atlanta United va parlar d’“una proposta única i irrepetible” que era difícil que li tornés a passar en la seva carrera: “Tinc l’oportunitat de construir un equip des de zero i executar la meva idea.” I des d’aquest punt de partida, des del fracàs assumit, ha acabat triomfant. Aquesta setmana ha estat escollit el millor entrenador de la temporada de la MLS. I això l’ha impulsat, perquè, tot i que no és oficial, serà el nou seleccionador de Mèxic, una de les sensacions de l’últim mundial de Rússia. Segurament no estem prou preparats per saber conviure amb el fracàs, assumir-lo amb normalitat i reorientar-lo com a catapulta vital i professional. El Tata Martino mai va trair el seu compromís i, en això, ha demostrat que el fracàs no sempre és perdre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.