L’entrenador de l’Espanyol, Joan Francesc Ferrer Rubi, feia una reflexió sobre la duresa del camí que ha hagut de recórrer per arribar al bon moment que viu a l’equip blanc-i blau, en una interessant entrevista a El Periòdico. El tècnic explica les dificultats que va passar en la seva etapa al capdavant del Benidorm, les èpoques que va estar sense equip i té un record pels tècnics que, tot i disposar de tots els coneixements i la capacitat per desenvolupar la feina com a entrenadors a un alt nivell, no ho han aconseguit per diferents factors. Recollint aquesta reflexió de Rubi i traslladant-la als entrenadors de futbol formatiu, el percentatge dels que ho han de deixar augmenta exponencialment, bàsicament perquè no poden combinar el fet de portar un equip amb els horaris de les seves feines o dels seus estudis. D’aquesta manera, es perd una aportació que podria resultar molt valuosa per als joves jugadors. El febrer del 2016, en aquesta mateixa secció, recollia les paraules de Javi Gracia, actual entrenador del Watford anglès i en aquell moment tècnic del Màlaga, definint-se respecte a aquesta realitat: “M’agrada que la feina de l’entrenador de base sigui respectada i valorada. A l’entrenador d’elit se li ha de donar importància, però el veritable valor està en l’entrenador de base, que no té recompensa social ni econòmica. És un formador de persones, si no fos per ell, no arribarien a primera divisió molts jugadors potencials. Si jo fos president d’un club, invertiria més diners en entrenadors de base.” Un argument que subscric, però al qual hi faria un afegitó. En lloc de fer recaure la responsabilitat en els clubs, i parlant d’entitats no professionals, no estaria malament que –ja sigui a àmbit català o a àmbit estatal–, les respectives federacions i els organismes i les institucions governamentals que tenen competències sobre aquests àmbits, ajudessin a trobar solucions. De propostes i àmbits de treball n’hi ha molts. Un seria que la federació creés una borsa d’entrenadors per poder oferir-los als clubs que en necessitin i que, buscant finançament, pogués proporcionar a aquestes entrenadors les ofertes formatives i una remuneració per poder desenvolupar el seu potencial, un potencial que beneficiaria els clubs i els joves jugadors.