La vigília d’un partit de lliga europea d’hoquei sobre patins de deu fer uns vint anys, a Jaume Llaverola, llavors porter de l’Igualada que regnava a Europa i encara avui actiu en el Girona, li van preguntar per les motivacions davant un partit intranscendent, amb el seu equip ja classificat per a la final a quatre. “No hi ha partits intranscendents. Un partit d’hoquei és un esdeveniment pel sol fet que es jugui”, va replicar Jaumet. Mostres així d’autoestima cap a l’hoquei haurien d’estar gravades al capçal del llit dels membres del Comitè Europeu, artífexs que dissabte passat dos partits de l’Europe Cup –excopa de la CERS– no es juguessin perquè el Barcelos portuguès i el Dornbirn austríac no van presentar entrenador i delegat. Des dels alts despatxos diuen que ja tocava posar-se ferms per fer complir uns mínims als equips, però diu ben poc de la seva visió de l’esport (o més aviat ho diu tot i malament) que un requisit de l’acta valgui més que tot el que pugui decidir-se a la pista en uns partits que, entre la normalitat, tenien públic, que ni sent dels dos equips beneficiats –Nantes i Viana– no deixa de ser la part més descuidada d’aquest curiós reglament. Curiós perquè el comitè que prescindeix de dos partits de 50 minuts pels quals els equips visitants van fer llargs viatges és el mateix que l’1 de novembre va fer jugar el minut i 45 segons de l’europeu femení que havia quedat pendent per un huracà. Que deu ser un problema menor comparat amb jugar un partit sense l’entrenador o el delegat a la banqueta.