Un cim en honor a J.F. Kennedy
El 36è Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, un dels més importants del món en la seva especialitat, ha premiat amb el seu millor guardó el documental Return to Mount Kennedy , dirigit per Eric Becker. En aquest treball, s’hi explica com els fills dels primers alpinistes que van fer cim al Mount Kennedy, una muntanya canadenca de 4.267 metres situada a pocs quilòmetres de la frontera amb Alaska, reviuen en una expedició del 2015 l’escalada que hi van fer els seus pares just 50 anys abans.
Tant el bateig d’aquella muntanya com la primera ascensió que s’hi va fer tenien una intenció ben clara, que no era cap altra que homenatjar el president dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy, assassinat per un franctirador a Dallas el 1963. Un any després d’aquell fatídic atemptat, el govern canadenc va decidir batejar amb el nom del carismàtic polític aquella muntanya, que aleshores era la més alta de l’Amèrica del Nord sense haver estat escalada. Va ser el 1935 quan Bradford Washburn va descobrir aquesta muntanya de la zona de Yukon, una àrea del nord-oest del Canadà que el primer terç del segle XX encara havia estat poc explorada. Washburn va ser qui va proposar al govern canadenc el seu bateig amb el nom de Mount Kennedy, en honor de John Fitzgerald Kennedy, i qui va organitzar l’expedició que el 1965 l’escalaria per primera vegada.
L’equip de Washburn estava format per destacats alpinistes, com ara Jim Whittaker, el primer estatunidenc que va fer cim a l’Everest (8.848 m), i Barry Prather, entre d’altres. Robert Kennedy, un dels germans petits del president assassinat, va assabentar-se que s’havia organitzat aquella expedició i va sol·licitar de participar-hi. Washburn hi va estar d’acord, per bé que Robert Kennedy, que en aquell moment era senador, no havia escalat mai cap muntanya. La seva inexperiència, unida a una reconeguda por de les altures, no era cap tema menor tractant-se d’una muntanya de certa complexitat, plena de glaceres i esquerdes. “La política és més perillosa que l’escalada”, sembla que li van dir qui serien els seus companys d’expedició. A Whittaker, li feia una il·lusió especial poder guiar Robert Kennedy fins al cim del Mount Kennedy, ja que el 1963, només uns mesos abans del seu assassinat, va rebre de mans del president americà la medalla Hubbard per la seva escalada a l’Everest. Com era d’esperar, l’ascensió no va ser fàcil. Els alpinistes van haver de superar pendents de 65 graus i resistir ràfegues ocasionals de vent de més de 80 km/h. Kennedy, fins i tot, va enfonsar-se parcialment en una esquerda, però finalment ja en els últims metres d’ascensió va poder sentir com Whittaker li deia “és tot teu, Bob”, cedint-li el privilegi de convertir-se, el 9 d’abril de 1965, en la primera persona que trepitjava el cim que duu el nom del seu germà.
Cinquanta anys després, dos fills de Whittaker –Bob (batejat en honor de Robert Kennedy, qui el 1968 també moriria assassinat) i Leif– i un fill de Kennedy –Chris– van decidir unir-se per retre tribut als seus pares amb una altra expedició al Mount Kennedy i explicar aquesta fantàstica història sobre dues generacions de les mateixes famílies, que Becker ha tingut la bondat de difondre en el film guanyador a Torelló.