Si mirem la samarreta oficial dels equips de la lliga de primera divisió veiem que la blaugrana i la blanc-i-blava la porten quatre equips cadascuna. La blanca i la vermella i blanca estan empatades, amb tres equips. Amb variació d’intensitat de blau, dos equips; amb franja vermella en diagonal, amb ratlles verdes verticals i amb ratlles morades verticals, un. També només un, des que Las Palmas va baixar a segona, la du de color groc: el Vila-real. En la jornada del cap de setmana passat vam veure, en canvi, com tres equips la duien groga: el citat Vila-real, que va guanyar el Betis fent un bon partit tot i que el Betis va guanyar al Camp Nou la setmana passada, cosa que és un avís per a navegants per als barcelonistes, que reben l’equip valencià el proper diumenge. A més, el Girona lluint el segon equipament, també de groc, va guanyar l’Espanyol, i el Barça, igualment de groc, va treure un punt de la seva visita a l’Atlético. Aquest bon paper del groc, els somniadors el veiem com un signe del destí, en sintonia amb el llaç groc, en favor dels nostres presos. Vaig veure quatre partits ben jugats i emocionants: l’Athletic-Getafe, l’Espanyol-Girona, l’esmentat Betis-Vila-real i l’Atlético-Barça. En aquest vam veure com Messi va empatar amb si mateix. Una sèrie de pèrdues de pilota –cinc en els primers quinze minuts– que van ocasionar contraatacs, sortosament sense conseqüències, la va compensar amb l’assistència a l’únic gol que es va fer. Sort que Dembélé es va lliurar de la tendència a retornar-li la pilota, com sovint fa Suárez, i va decidir fer gol.