El ‘carnisser’, Alba i els laterals
A la salutació tòpica: “Hola, com va tot?”, el meu amic respon amb un agut: “Bé, sense entrar en detalls.” Com el Barça d’avui: primers de grup a Europa, i deixarem els detalls per a un altre dia. Només un apunt: amb el nivell actual, en la Champions ens liquidaran més aviat que tard (d’Eindhoven, a banda del gol obra d’art de Messi, em quedo amb la connexió Leo-Ousmane i amb Vidal). Dita la qual cosa, entrem en matèria.
“Ho negarem tot i direm que som víctimes d’una campanya de desprestigi”, exclama enèrgicament l’advocat d’una empresa farmacèutica acusada, amb proves fefaents, de comercialitzar un medicament nociu. L’escena pertany a l’obra Un Déu salvatge, de Yazmine Reza, i portada al cinema (2011) per Polanski. Els documents filtrats per Football Leaks i difosos pel Der Spiegel evidencien les irregularitats en el control de dopatge de Sergio Ramos, el carnisser, en la final de la Champions del 2017, en què va donar positiu, i en el partit de lliga a Màlaga el 2018, quan es va dutxar abans de passar el control, desobeint l’agent de l’Agència Estatal Antidopatge (un fet gravíssim). Davant l’escàndol i la sensació d’impunitat, el Madrid i la UEFA neguen la major mentre Ramos se sent perseguit i amenaça de querellar-se. Títol de la comèdia? “Un carnisser salvatge”.
Ja té conya que un dels primers a defensar Ramos fos el nostre Jordi Alba: “Hi ha pocs professionals com ell. Es deixa la vida pel Madrid i la selecció. No m’agrada que es diguin bajanades sobre aquest tema”, va dir després del partit jugat al Wanda. Corrent per la banda i calladet estàs més guapo, Jordi, vaig pensar.
Renovacions
Ja en clau Barça, Alba també va llançar allò que se’n diu un avís per a navegants: “Se’m fa estrany que el club no em digui res de la renovació.” L’endemà, executius del club es reunien amb el seu representant per negociar l’ampliació del contracte. Es parla de tres anys més a canvi d’una millora dels emoluments substancial i immediata. Primera pregunta: si el jugador no toqués bola, acceptaria una rebaixa?
Alba té contracte fins al 30 de juny del 2020. Tindrà 31 anys. Quina pressa hi ha? Juve i City el volen? La clàusula és de 150 milions. Aquesta norma de la casa de renovar contractes a la generosíssima alça (tenim la plantilla més cara del món) a jugadors que –per llei de vida– ja no podran rendir al seu nivell màxim, em sembla incoherent i irresponsable.
Avui dia, la preocupació exclusiva d’Alba hauria de ser recuperar el joc anterior a les convocatòries amb la roja –sigui dit de passada– i si el seu desig és “acabar la meva carrera aquí”, com també ha dit, no hi haurà cap problema. I l’obligació del club és formar/trobar altres laterals de garanties.
I parlant de laterals, l’actuació de Marc Cucurella contra la penyeta de Can Padrós (situat en terreny de ningú, incansable i centrant amb precisió) reafirma la màxima que el pas previ al primer equip ha de ser la cessió. Del confort del Mini a la realitat d’Ipurua, i a fer-se home a les ordres de Mendilibar.
Laterals i manera d’atacar
D’altra banda, i això és gust futbolístic personal, entre un lateral com Jordi Alba, que ataca francament bé (tot i que la centrada és molt millorable) però que defensa francament malament, i un que ataqui més selectivament però que defensi, corregeixi i marqui el territori, com era Éric Abidal, jo ho tinc clar. I és que també m’agrada veure el Barça amb dos davanters purs a les bandes, amb llibertat d’acció, profunditat i (sobretot) desequilibri individual...
