No deixin jugar els esportistes!
L’exnedadora de sincronitzada Ona Carbonell es va erigir com a guanyadora en el concurs televisiu Masterchef, un programa on diverses celebrities competeixen per preparar receptes força complicades i on el temps de preparació és clau. L’any anterior, Saúl Craviotto, piragüista i medallista olímpic, també va guanyar aquest concurs que emet Televisió Espanyola i que aconsegueix grans resultats d’audiència. És casualitat que dos esportistes d’elit guanyin un concurs que no té res a veure ni amb coreografies sota l’aigua ni amb piragües? No. La disciplina i la competitivitat que han mostrat aquests dos concursants no tenen res a veure amb les dels altres participants. Sempre guanyaran els esportistes en qualsevol àmbit? Segurament tampoc. El que deixen entreveure aquestes dues victòries és que l’esport té un paper clau en la personalitat. Molts hem tingut algun company de classe que practicava esport de manera més o menys seriosa. A mi em tenien astorada nedadors i nedadores. Es llevaven quan encara era de nit i després de nedar no sé quants centenars de metres arribaven a l’institut nets, polits i amb ganes d’aprendre davant dels que ens havíem llevat feia poca estona i encara portàvem els ulls mig tancats. La disciplina aplicada a l’esport també els servia, en molts casos, per fer un bon paper acadèmic. Dubto si en la propera edició els directors de càsting s’arriscaran a tornar a escollir medallistes olímpics.