Gràcies, president

Aquests dies hem aco­mi­a­dat amb molt de dol el pre­si­dent Núñez. Ens ha dei­xat un dels pre­si­dents més impor­tants de la història del Barça. De fet, segons la meva opinió, el pre­si­dent que va dei­xar pre­pa­rats els fona­ments perquè el Barça pogués con­ti­nuar crei­xent i con­que­rint el món. Com tot pre­si­dent, va tenir també els seus moments dolents o equi­vo­ca­ci­ons, com qual­se­vol per­sona amb res­pon­sa­bi­li­tats. Però, i en això sí que no hi ha dubte, era un gran bar­ce­lo­nista i va posar el Barça a davant de qual­se­vol interès o situ­ació. Per aquest motiu, tindrà sem­pre el meu reco­nei­xe­ment, res­pecte i gra­ti­tud.

Una de les coses que vam apren­dre durant els anys de gestió del pre­si­dent Núñez va ser que el crei­xe­ment del club havia de sig­ni­fi­car un crei­xe­ment de patri­moni per garan­tir la seva inde­pendència i el seu pre­sent i futur. Molts reien i no li dona­ven importància, us con­vido a revi­sar heme­ro­teca. Encara ara i després de tant de temps hi ha pre­si­den­ci­a­bles i gent del seu vol­tant que cri­ti­quen la seva gestió com si fos un temps negre del bar­ce­lo­nisme. Jo no dic que tot ho fes bé, és impos­si­ble, no hi ha ningú capaç d’això. Però sí que vol­dria fer-los una pre­gunta: Saben com està la situ­ació econòmica i finan­cera del Barça en l’actu­a­li­tat? Espero que sí, perquè si és que no, ni es moles­tin a pre­sen­tar-se, si us plau. Amb una mica d’idea de gestió econòmica i direcció empre­sa­rial, si ho ana­lit­zen detec­ta­ran que és evi­dent que tenim un deute molt, massa impor­tant, i hem de començar a tre­ba­llar en fórmu­les per tal de cap­gi­rar-lo. Per cert, jugar amb els números no és la manera. Ho dic per si algú té la temp­tació... ja m’ente­neu. Doncs, el que vull dir és que en una part, el club pot donar res­posta als seus com­pro­mi­sos finan­cers o cre­di­ti­cis gràcies al patri­moni que hem fet en el temps i al qual el pre­si­dent Núñez tant de temps va dedi­car. Per cert, el tema deute és una situ­ació que hauríem d’inten­tar conèixer i el club hau­ria de ser una mica més trans­pa­rent. D’aquesta manera seria més fàcil tro­bar solu­ci­ons entre tots. Però això és un tema per a un altre arti­cle.

Pre­si­dent, ges­ti­o­nar el Barça no és fàcil perquè no només par­lem d’esport, eco­no­mia o juga­dors, par­lem d’emo­ci­ons i iden­ti­tats diver­ses. Vostè, amb les coses bones i dolen­tes, va fer més gran el Barça més gran i més feliços a tots. Per tot això i molt més, gràcies pre­si­dent Núñez.