Gràcies, Sant Andreu
Per l’eliminatòria contra l’Atlético de Madrid? També, perquè la segona part del Narcís Sala i la primera, al Wanda, van ser sensacionals. Tant, que ningú va poder observar les diferències entre un equip de Champions i un de tercera divisió. Però els agraïments del titular, aquest cop, van dirigits a l’entitat, al club en tota la seva dimensió.
El passat 9 de novembre, a l’hotel Plaza de Barcelona, Josep Maldonado va celebrar el 14è sopar de la seva fundació, Esport Solidari Internacional. Allà va fer coincidir Òscar Camps, fundador i director de Proactiva Open Arms, i Manuel Camino, president de la UE Sant Andreu. Entre ells hi va haver química, segurament, perquè més enllà de la tasca que fa l’ONG catalana, a tots dos els uneix l’amor pel mar. Aquell dia, Camino ja va traslladar a Camps el seu desig de col·laboració.
Ni un mes després, justament dimecres passat, el Sant Andreu va jugar el partit més mediàtic de la seva història recent, al Wanda, contra l’Atlético de Simeone, un dels millors equips de futbol del món. Podien haver optat per buscar els diners d’un patrocinador puntual però van preferir exhibir el logotip d’Open Arms al pit. La junta directiva de Camino va donar suport al seu president de seguida i, a partir d’aleshores, el pla es va engegar. Això sí, a última hora i amb la màxima discreció possible perquè ningú, ni a Madrid ni enlloc, pogués desfer la meravellosa iniciativa amb qualsevol excusa de mal pagador.
Dilluns, 48 hores abans del partit, es van estampar les samarretes, la titular i la suplent, per evitar un no dels responsables del partit. Quan els jugadors del Sant Andreu van arribar al vestidor van observar amb orgull que la samarreta que lluirien, aquest cop, seria diferent. Ni ells ho sabien. Open Arms, al pit. Quasi 60.000 vides salvades. Un honor. I dues ordres: al final del partit ningú podia intercanviar la samarreta ni, tampoc, quedar-se-la. No era una edició més; era l’elàstica de sempre amb un nou logotip afegit. I és la mateixa roba que els jugadors del Sant Andreu faran servir demà passat en el seu duel de lliga contra l’Europa. I durant la resta de la temporada, perquè no n’hi ha una altra. I és clar, tampoc no hi va haver samarreta de record per a Òscar Camps que, per cert, va assistir al partit del Wanda convidat per Manuel Camino. L’empresari, socorrista i activista català va baixar al vestidor quan va acabar el partit per agrair el gest a tots els futbolistes. I demà els ha convidat a pujar a l’Open Arms, el vaixell salvador que aquests dies descansa a Barcelona.
El Sant Andreu, club solidari també en altres actuacions, va perdre 4 -0 al Wanda però va guanyar el reconeixement general per la seva generositat. Des de la seva humilitat, des de les dificultats per afrontar el dia a dia, des del seu posicionament de club petit però orgullós, amb les seves virtuts i defectes, un club de barri ha ensenyat a tothom –atenció, clubs milionaris!– els valors reals del món de l’esport. Amb poques paraules i amb un fet que ha de portar a la reflexió. I si em permeteu, per acabar, només un avís per a totes les empreses solidàries catalanes: el Sant Andreu busca patrocinador. I apostar per entitats amb ànima ha de valer la pena.
Vaga de fam
A l’Espanya del segle XXI. Un capítol més de la vergonya de les vergonyes. Tant de bo els presos polítics catalans l’acabin ben aviat. Tenim pressa.