Pelé destrossa ‘O Rei’
És trist veure com algú que va ser un dia el més gran s’està fent tan petit, com li està passant a Pelé. Deu ser difícil haver estat el millor dels millors durant dècades, haver estat presentat com a tal en centenars d’escenaris i al final haver d’acceptar que algú t’ha superat, que per moltíssima gent has deixat de ser el més gran, que la teva llegenda serà substituïda. Ningú li podrà negar a Pelé els seus mèrits, els seus gols, la seva carrera al Santos, els seus mundials amb Brasil, el futbolista genial que va ser i el seu regnat. Era O Rei i sempre serà recordat així. I naturalment pot pensar que ell, Pelé, continua sent el millor de tots. Però en el moment en què decideix tancar els ulls, fer el sord, ignorar la realitat, negar les evidències, la seva opinió ja no val res. Si Pelé necessita negar Messi per defensar el seu tron és que ja l’ha perdut i, a més, n’és conscient.
Pelé podria pensar que Messi no és millor del que ell va ser, però si l’argument d’aquesta tesi és que l’argentí “no es pot comparar” amb ell perquè “només xuta amb una cama, té un sol regateig i no remata bé de cap”, la tesi neix derrotada i ell apareix com un marcià que no té ni la més remota idea del que està passant als camps de futbol o, pitjor encara, simplement fa el ridícul davant aquell món –el del futbol– que l’ha respectat i venerat durant dècades. Si una cosa té Messi són cabassos d’exemples de les seves virtuts, no només perquè ara es grava tot al detall, sinó perquè ningú s’ha prodigat tant com el crac blaugrana. Alguns dels seus millors gols són amb la dreta, com el que va tombar Boateng contra el Bayern el 2015 o l’anomenat gol de Maradona contra el Getafe el 2007, en una jugada amb almenys tres tipus de regateigs diferents; i tothom recorda el vol majestuós per sentenciar de cap la final de la Champions de 2009 davant el Manchester United.
Només que li passessin el resum del derbi de dissabte a Cornellà (dos gols de falta, assistència a Dembélé, rematada de cap al pal, assistència a Suárez al pal, regateigs a dreta i esquerra, croquetes...) veuria com el seu comentari el deixa amb el cul a l’aire. I si vol citar el seu exenemic Maradona, a qui ara eleva per sobre de Messi potser per dissimular el seu atac d’ego, només cal acudir a un altre argentí, Jorge Valdano, que per una vegada amb només sis paraules ho diu tot: “Messi és Maradona todos los días.”