Diuen que s’enganxa a la Play i perd la noció del temps. Veu sortir el sol i no recorda que li cal dormir. Acaba la partida inacabable i oblida que s’ha d’entrenar. Entrenar-se físicament. Té son. I dorm. I arriba tard. Se li enganxen els llençols. És reiteratiu. Al terreny de joc continua amb la Play a les mans. I fa anar els peus. O ho sembla. Agafa la pilota i amb la velocitat i el canvi de ritme que té marca un gran gol. Ho fa amb la seva empremta. Amb el seu talent i lluny de la disciplina que li cal com a professional i gens conscient que ha costat una fortuna incorporar-lo al FC Barcelona. Ara a Dembélé li costarà una fortuna anar pel món a deshora. El règim intern, les multes i els advertiments se li apliquen com si res. Quin dinar faran al vestidor a finals de temporada o quina bona acció solidària podran fer!! Potser per això la contundència en el càstig i la reprovació dels seus retards sigui només econòmica i no el vulguin fora dels terrenys de joc. Que l’exigència esportiva sigui l’advertiment que el seu futur blaugrana passa per lluir les seves condicions futbolístiques a cada partit i per fer bo i creïble el seu fitxatge. Si ets el seu entrenador segur que et desesperen els seus retards. En plural. I saber-ho resoldre, el gran repte. El davanter francès ha d’entendre que participa en un esport col·lectiu. Que no juga sol. Ho ha de saber i ser-ne conscient. Al vestidor no accepten el seu descontrol horari, el renyen però li valoren el seu talent sense que serveixi d’excusa. I li reclamen que el posi al servei de l’equip. L’ajudaran si es deixa. Els aficionats blaugrana estan al cas dels seus estirabots i li accepten –de moment– que redimeixi els seus pecats amb gols com el de dimarts contra el Tottenham. Potser per la seva joventut i la seva aparent innocència no pateix les gastroenteritis recurrents al món del futbol i ni canvia el matalàs tou de casa seva per la llitera del gimnàs blaugrana per recuperar hores de son.

Explica la llegenda que fa molts anys algun crac l’havien de passar per la dutxa abans de sortir al camp per refer-lo i tornar-lo a la realitat. I resulta que era el millor. Com si res. Dembélé ha de ser conscient que és un professional del futbol, la seva realitat. La irrealitat és la Play. I ell la personificació del desordre. Cal que surti de la Play. I torni a la realitat.