Un CDR argentí
El diagnòstic és diàfan: Trastorn obsessiu de naturalesa traumàtica provocada per un excés de visualització de camps de gira-sols durant la infància, o pitjor encara, una mala experiència amb una noia australiana que deambulava per la platja de Llafranc amb un bikini groc per seduir estranys. Així doncs, el no tractament d’aquesta malaltia causa l’actitud enderiada d’un agent amb l’entrada dels seguidors de Boca Juniors al Bernabéu. Imagineu l’escena, l’aficionat argentí que va cursar a distància dues assignatures de psicologia freudiana a una universitat de Rosario, realitza una interpretació onírica de l’esguard implacable del fill d’Isabel de Castella i intenta explicar-li, citant un conte fals de Borges, uns versos de Charly Garcia, i el darrer despropòsit de Maradona, la bondat pictòrica del groc per tal d’establir ponts de diàleg entre cromatismes oposats. Silenci. El guàrdia de seguretat es mira l’aficionat xeneize pensant com actuarien els seus referents colpistes del nord d’Àfrica, li demana una fotografia d’Evita, no obté resposta, i sense dir res, li pren la bufanda groga pensant que les mares de la Plaza de Mayo si fossin catalanes segurament formarien part d’un CDR o anirien a Alsasua a visitar cosins etarres. Pam. Groc a la paperera en nom del Duque de Olivares i mentre el company de Boca repassa amb ofensa el posat de pa huevos los míos coño, ignora que el pitjor de la nit madrilenya arribaria amb una rematada que tocaria una i altra vegada al pal rodó de la porteria de River.