En els últims dies he vist un augment de notícies al voltant unes possibles eleccions a la presidència del Barça. Suposo que això té a veure amb la aparició del senyor Víctor Font, possible precandidat que ha decidit avançar una presentació pel mes de gener amb l’objectiu de deixar de ser un desconegut i una incògnita. I jo em pregunto, per què ara? Encara falten dos anys i mig perquè la junta acabi el mandat. Què passa? Per què aquesta pressa?

Ser president del Barça o participar com a membre de la junta directiva sembla un esport de risc, en el sentit que tothom et vigila i et censura... Diguem que el que és bo costa més que t’ho reconeguin. Quan les coses surten bé baixa el nivell d’agressivitat, però quan no surten bé, la cosa es complica, i molt. I què està passant ara? En quin moment ens trobem perquè hi hagi tanta notícia al voltant de unes possibles eleccions? Doncs perquè sabem que l’actual president no pot tornar a presentar-se. Un moment en què podem tenir la sensació que el club no està del tot ben gestionat. Un moment en el qual la informació i la transparència sembla que no són importants. Un moment en què sabem que els números potser no són tal com ens imaginàvem. Un moment en què cada dos per tres es canvia la data d’inici del projecte de l’Espai Barça i sempre amb arguments diferents. Un moment en què sabem que el futbol esta canviant i necessitem posar fil a l’agulla per continuar sent els millors. Un moment en què veiem cada vegada més a prop (i pels seus partits no ho sembla) que Messi un dia o un altre deixarà de jugar. Un moment en què comencem a entendre que el futur i el present del Barça no depenen només de batre rècords d’ingressos sinó del diferencial real entre ingressos, despeses... Un moment en què veiem que potser l’actual junta no és una unitat que vagi en la mateixa direcció. Un moment en què pot semblar que el president té ganes que acabi tot plegat i tornar a la seva vida normal.

Potser per tot això estem en un moment en què els aficionats, els mitjans i els socis comencen a buscar alternatives. Amics, encara no s’han convocat eleccions, i fins que això no passi, tot és un rum-rum. Per descomptat, quan això succeeixi és quan alguns haurem de fer el pas endavant, no abans. Coincideixo amb en Toni Freixa que ara toca donar suport i gaudir del nostre Barça i del millor jugador del món.