Dinar de Cap d’Any amb patinatge
Al dinar de Cap d’Any ens vam reunir vuit dones d’edats diverses sense que, els ho asseguro, habitéssim en un món turbulent i ple de secrets com el d’aquella comèdia negra de François Ozon, 8 femmes, que va triomfar a primers d’aquest segle XXI que sembla prendre una deriva nefasta: només s’ha de tenir present que quan semblava que la lluita feminista es convertia en un universal humanista, han emergit unes reaccions furibundes. Aquest tema, però, no va centrar la conversa.
Estàvem més aviat relaxades i, tot s’ha de dir, una mica perjudicades per la nit anterior, que s’havia fet llarga. També per a les dues adolescents del grup, però la seva vitalitat feia que, diferentment a altres ocasions compartides en què callaven o només parlaven entre elles, quasi portessin la veu cantant. És així que, mentre que l’Aïna ens va explicar alguna cosa que ens va fer intuir com disfruta tocant l’oboè, la Sam ens va fer arribar l’alegria que sent quan fa patinatge artístic a Palafrugell. Havent-la escoltat, una olotina va dir orgullosa: “Saps que a Olot hi ha les millors patinadores artístiques del món? Que el club ha guanyat molts campionats del món?” La patinadora begurenca ho sabia, però entre nosaltres (s’ha de dir que, en el cas d’algunes, poc interessades en els esports en general) n’hi havia que no, cosa que va convidar a fer unes quantes consideracions evidents. Consideracions com ara que, encara que no t’interessin els esports, segur que saps qui guanya en el món del futbol professional evidentment masculí i, com que no fan més que anunciar-ho, fins i tot quin corredor ocupa la pole position. També que si un esport es considera minoritari està condemnat a ser-ho perquè és marginat de la difusió televisiva. I que, com en el cas del Club Patinatge Artístic Olot, si guanya un equip femení gairebé no és notícia.
Com que ja ens havíem deixat anar, vam comentar que, mentre que qualsevol jugador de futbol de segona divisió deu cobrar en un any més que totes nosaltres juntes, les patinadores d’Olot s’han de buscar la vida per anar als campionats del món i guanyar-los, sigui a Fresno, sigui a Roma, Múrcia, Gold Coast, Friburg, Portimão, Taipei, Reus, Cali o Novara. Ningú els traurà, però, tot el que han patinat i patinen de manera magnífica.