El Real Madrid no va. No anava amb Julen Lope­te­gui a la ban­queta i tam­poc va amb San­ti­ago Solari. Pot­ser és que no és pro­blema d’entre­na­dor. Nor­mal­ment par­lem de les llis­tes de desit­jos dels equips, però aquests també tenen llis­tes de pro­ble­mes i, si agaféssim la llista de pro­ble­mes d’aquest Madrid, n’hi ha dos que segu­ra­ment esta­rien en els pri­mers llocs. Un és que ha gua­nyat tres Cham­pi­ons con­se­cu­ti­ves amb tots els efec­tes col·late­rals que això té en una plan­ti­lla sense nous estímuls. L’altre és que ha per­dut Cris­ti­ano Ronaldo, els seus 50 gols per tem­po­rada, la seva ambició i la seva capa­ci­tat d’apla­nar el camí perquè una tem­po­rada fluixa s’acabi can­tant el We are the Cham­pi­ons.

Com en tot el que passa al Real Madrid, al dar­rere apa­reix l’allar­gada ombra de Flo­ren­tino Pérez. Com a pre­si­dent i direc­tor tècnic in pec­tore, va ento­mar l’adeu a la fran­cesa de Zine­dine Zidane, amb cara de pomes agres i les va pagar arren­cant Lope­te­gui de la selecció a les por­tes del mun­dial. Deu jor­na­des després, con­cre­ta­ment després del 5-1 del Camp Nou, li va donar el pas­sa­port i va bus­car un nou efecte Zidane, recor­rent a Solari, el tècnic del Cas­te­lla. El va rubri­car poc després amb un con­tracte de tres tem­po­ra­des, perquè no hi hagués sos­pi­tes d’interi­ni­tat, però no ha cal­gut com­ple­tar la pri­mera volta per saber que no pas­sarà de l’estiu, si és que hi arriba.

Solari no ha fet reac­ci­o­nar l’equip; tam­poc l’ha fet jugar millor, i, natu­ral­ment, tam­poc li ha donat el gol que no tenia. Flo­ren­tino va deci­dir que podia dei­xar mar­xar CR7 sense fit­xar perquè ja tenia Ben­zema i Bale, però l’equip blanc va per­dre allò que donava sen­tit a la seva forma de jugar. L’equip de Lope­te­gui havia fet 13 gols en 10 par­tits i el de Solari n’ha fet 12 en 8; una mit­jana ofen­siva de zona mitja de la clas­si­fi­cació. A Solari li hem d’atri­buir la titu­la­ri­tat per decret de Cour­tois, la pro­moció ful­gu­rant de Vini­cius i la degra­dació d’Isco, men­tre que Kross, Modric, Ramos, Mar­celo, Marco Asen­sio, Ben­zema o Bale con­ti­nuen en mode stand by. Lope­te­gui va dei­xar el Madrid a 7 punts del Barça i ara, que els de Val­verde s’han posat una mica seri­o­sos, ja estan a 10 punts. Això sí, “con dos cojo­nes”, amb zero autocrítica i el Ber­nabéu can­tant “Flo­ren­tino, dimisión”.