Opinió

Una altra via és possible

Més enllà de la copa, l’actualitat del Barça ens ha deixat dos noms propis poc habituats a les portades: Jean-Clair Todibo i Munir el-Haddadi. El primer aterrarà aviat i el segon ha decidit plegar. Anem a pams. El central francès, de 19 anys, ha sorprès tothom oferint un bon rendiment després de tot just deu partits a primera divisió i jugant en una posició estranya per a ell. Todibo, mig centre d’origen, va ser la solució d’emergència d’Alain Casanova, el tècnic del Tolosa, quan es va veure sense el seu millor central, Issa Diop, traspassat al West Ham. L’invent ha funcionat. I als tècnics del Barça els ha agradat tant que l’han fitxat. “Noi, no renovis que et portarem a Barcelona d’aquí a quatre dies.” I no va renovar. I el seu president es va enfadar. I el va separar de l’equip. I ara no juga. I fins l’agost que ve, que serà quan podrà debutar amb el Barça –si no hi ha canvis–, falten vuit mesos. Des de Barcelona, és clar, es parla d’una gran maniobra estratègica perquè el jugador arribarà al Camp Nou a cost zero (d’acord, acceptem pop com a animal de companyia, tot i que no hi ha traspàs però sí una prima de fitxatge que acostuma a ser espectacular). La veritat és que el Barça li ha fet una bona jugada, al Tolosa, que ha pecat d’innocent amb la seva perla. El món és dels vius, diuen. Felicitats, doncs. Del debat del futbol de base, de l’ADN i de la Masia, en fi, dues coses. La primera, de concepte. El Barça ha de tenir els millors titulars del món i, per tant, els ha d’anar a buscar on calgui. Per exemple, De Jong. 75 milions d’euros? Endavant. Pels jugadors complementaris, la gent de la casa. Potser Chumi o Cuenca són pitjors futbolistes que Murillo o Todibo –s’hauria de veure– però el coneixement del mètode i la dinàmica culer compensa la diferència. La segona qüestió: Chumi i Cuenca també serien titulars indiscutibles en el Tolosa. Segur.

El segon nom propi de la setmana és el de Munir –no ho oblidem, un noi de la Masia–, que, ofegat per la qualitat de Luis Suárez i després d’haver-ho intentat dos cops, ha decidit tirar la tovallola. No vol renovar i marxarà del Barça definitivament i, com en el cas Todibo, sense deixar ni un euro a la caixa del seu club. “Noi, no renovis que et traurem de Barcelona d’aquí a quatre dies.” I Bartomeu s’ha enfadat. I l’ha separat de l’equip. I ja no jugarà més. Això sí, seguirà cobrant fins a final de temporada (sí, Todibo també, però amb una diferència: mentre el jugador francès no té contracte professional i rep quatre euros per jugar, Munir seguirà amb la seva milionària fitxa). Per tant, jugador apartat. El Barça, com el Tolosa. Jo t’ho faig perquè a mi també m’ho fan. Lleig allò i lleig això. Ni essència ni ànima. El Barça ja fa temps que és un club més enmig d’una selva d’interessos que devora els valors i només respecta els diners. És el que hi ha. El Barça fitxa Neymar i acaba condemnat a jutjats i tacat de per vida per fer una jugada bruta i delictiva però que, posada en blaugrana, es contempla com a bona (de la mateixa manera que per la unitat d’Espanya, val tot). Després, el mateix Neymar fa el joc al PSG contra el Barça sense cap mal de panxa mentre Dembélé es declara en rebel·lia per sortir del Borussia de Dortmund cap a Barcelona. I de Rabiot i la seva situació forçada a París, potser aviat en tindrem notícies.

S’han acabat les diferències. El Barça, com la resta. Amb l’excusa de la competitivitat i de no quedar-se enrere. Qui vulgui que la compri però, indiscutiblement, una altra via és possible.

Vox

Els espanyols l’han alimentat tant que ara no saben què fer amb ells. Alerta, catalans. Tenim pressa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.