No ho poden supor­tar. I el que és pit­jor per ells, no ho poden dis­si­mu­lar. És tanta la coïssor que els pro­voca, se’ls regira tant l’estómac, que no els per­met ni apa­ren­tar indi­ferència. I això també fa que aca­bin sent matus­sers i que no sàpiguen ni tro­bar bones excu­ses. És la fúria espa­nyola con­tra tot allò que sigui sinònim d’èxit català. I no par­lem de política, sinó d’esport –bé, tot i que en mol­tes oca­si­ons les línies es difu­mi­nen tant que aca­ben sent el mateix–. Par­lant de línies, fa uns dies l’Uni Girona va rebre una multa de la Fede­ració Espa­nyola de Bàsquet per no tenir ben camu­fla­des les anti­gues mar­ques de 6,25. Unes línies que estan pin­ta­des d’un color simi­lar al del par­quet de Fon­ta­jau des de fa mesos i mesos. Molts mesos. Però molts. I fins ara el to de la pin­tura no havia pro­vo­cat cap con­flicte. Va ser gua­nyar, perdó, volia dir apa­llis­sar el Per­fu­merías Ave­nida, a casa, en un par­tit retransmès per tele­visió a tot l’Estat, amb este­la­des a la grada i amb crits de lli­ber­tat per als pre­sos polítics que, ai las, es veu que les línies es van veure més que mai. I al club gironí li va caure una multa de 300 euros. Coin­cidència? Mala sort? No, mala sort és que plo­gui el dia que estre­nes saba­tes. Coin­cidència és tenir el mateix horari que el veí mal­ca­rat de l’escala i que te’l tro­bis a l’ascen­sor cada mig­dia. Mala sort és pun­xar la roda del cotxe a l’auto­pista. Però rebre una multa sos­pi­tosa després de des­ple­gar una pan­carta gegant a favor de la inde­pendència del teu país, no és ni coin­cidència ni mala sort. És que van amb mala llet! I és una reacció d’impotència i també de rebe­que­ria. Perquè no poden supor­tar que la nineta dels seus ulls, un equip de l’espa­nyolíssima Sala­manca amb un currículum imma­cu­lat, surti apa­llis­sat de la irre­ve­rent Girona. No poden supor­tar que l’equip de moda a la lliga feme­nina de bàsquet sigui català. Que sigui líder, que jugui com els àngels i que ara mateix sigui la referència. I com que espor­ti­va­ment això no té atu­ra­dor, com a mínim de moment, doncs inten­ten posar alguna trava admi­nis­tra­tiva. Que no arriba ni a trava. Perquè posar una multa de 300 euros és de per riure. Ara, per con­tra, que el club posi una urna perquè els socis paguin la sanció tam­poc crec que hagi estat la millor estratègia. Com a mínim, no s’ha expli­cat gens bé.