Qüestió d’expectatives

Aquesta set­mana hem pogut veure tres resul­tats dife­rents en apos­tes simi­lars amb els equips cata­lans a la copa del Rei. Barça, Espa­nyol i Girona començaven els vui­tens de final i en el par­tit d’anada els tres tècnics, Val­verde, Rubi i Euse­bio, van apos­tar per donar des­cans a alguns dels titu­lars habi­tu­als i cali­brar el que podien apor­tar suplents i fins i tot els joves del filial.

En el cas del Barça, el risc va ser mes gran, ja que cinc dels into­ca­bles van que­dar fora de la con­vo­catòria i qua­tre del B van ser citats. El Girona va pres­cin­dir de qua­tre tòtems i va con­vo­car fins a sis juga­dors del filial. I l’Espa­nyol va anar a Vila-real amb tot, però van jugar en l’onze titu­lar cinc no habi­tu­als. Amb mati­sos, però les apos­tes van ser simi­lars en els tres casos. L’expe­ri­ment a uns els va sor­tir bé, el Girona i l’Espa­nyol van acon­se­guir empats que els refor­cen, que indi­quen que hi ha gent amb ganes i qua­li­tat per anar tra­ient el cap, men­tre que al Barça la copa se li va ennu­e­gar amb la der­rota al Ciu­tat de València i la trista imatge que va ofe­rir. El perquè de la diferència podria recaure en les expec­ta­ti­ves reals que tenen els suplents o joves del filial a les dife­rents enti­tats. Men­tre que a l’Espa­nyol i al Girona els menys habi­tu­als i els del B veuen la pos­si­bi­li­tat de fer-se un lloc a l’equip, al con­junt blau­grana sem­bla que no. La manera d’anar al mer­cat, l’exigència de cada plan­ti­lla i sobre­tot la feina que es fa al fut­bol de base d’uns i altres podria donar-nos alguna llum més en aquesta situ­ació dife­ren­cial.