Qüestió d’expectatives
Aquesta setmana hem pogut veure tres resultats diferents en apostes similars amb els equips catalans a la copa del Rei. Barça, Espanyol i Girona començaven els vuitens de final i en el partit d’anada els tres tècnics, Valverde, Rubi i Eusebio, van apostar per donar descans a alguns dels titulars habituals i calibrar el que podien aportar suplents i fins i tot els joves del filial.
En el cas del Barça, el risc va ser mes gran, ja que cinc dels intocables van quedar fora de la convocatòria i quatre del B van ser citats. El Girona va prescindir de quatre tòtems i va convocar fins a sis jugadors del filial. I l’Espanyol va anar a Vila-real amb tot, però van jugar en l’onze titular cinc no habituals. Amb matisos, però les apostes van ser similars en els tres casos. L’experiment a uns els va sortir bé, el Girona i l’Espanyol van aconseguir empats que els reforcen, que indiquen que hi ha gent amb ganes i qualitat per anar traient el cap, mentre que al Barça la copa se li va ennuegar amb la derrota al Ciutat de València i la trista imatge que va oferir. El perquè de la diferència podria recaure en les expectatives reals que tenen els suplents o joves del filial a les diferents entitats. Mentre que a l’Espanyol i al Girona els menys habituals i els del B veuen la possibilitat de fer-se un lloc a l’equip, al conjunt blaugrana sembla que no. La manera d’anar al mercat, l’exigència de cada plantilla i sobretot la feina que es fa al futbol de base d’uns i altres podria donar-nos alguna llum més en aquesta situació diferencial.