Dijous, el Barça va fer el ridícul, no cal que compliquem gaire el diagnòstic. Com que parlem de professionals, deduïm que la desfeta compta amb uns quants responsables. Tan lamentable espectacle mereixeria resposta contundent, però sembla que un bon tou del barcelonisme ha decidit actuar com si no passés res. Dissimulen per ignorar que aquesta no és una simple derrota, sinó l’expressió de carències que amenacen ambicions i alertes que haurien de mobilitzar. Argumenten, per començar la llista d’astracanades, que més val no preocupar-se gaire de la copa, títol menor. Si és això, preferiríem que rebutgessin jugar el torneig dedicat a una monarquia refusada per la majoria del país, a veure si hi ha prou valentia. I ho diuen desmenjats, com si lliga i Champions portessin camí del sac. Deu ser que ja no tenim ni esma d’exigir satisfaccions. Caldria reclamar decència a la colla de suplents que cobren una barbaritat per sotmetre’ns a tal vergonya i no traure’ns mai de cap atzucac. Deu ser que tots plegats no s’han adonat encara de les obligacions intrínseques a l’escut, consistents a buscar sempre la victòria i mantenir de passada un nivell d’acord amb el prestigi i la trajectòria del club. Si un grapat de respectables senyors del modest Llevant són capaços de ballar-los d’espaterrant manera, potser és que no mereixen el milionari sou que els demostra incapaços d’assumir la seva obligació. Ja podeu al·legar que la tesi és populista o demagògica, però la broma de gastar-se fortunes indecents en fons d’armari, en reserves de discutible categoria, en rotacions que mantinguin el nivell dels titulars i totes aquestes bajanades tan llargament explotades sembla que no serveix absolutament de res. Si tenen un tècnic que no és capaç d’inculcar l’estil de joc i unes quantes virtuts a aquest succedani de carro del peix que falla de tan estrepitosa manera, potser no és algú adient per a la plaça. Qualsevol mortal amb dos dits de front, que no emprenyi gaire i expliqui bons acudits als onze titulars, té garantida la plaça de mister del Barça. Òbviament, es necessita molt més. I resta força això tan lleig d’assenyalar els pobres nois de la Masia, fent-nos creure que d’on no n’hi ha, no en raja. Valverde decep. Per això i per altres aspectes bàsics que no caben ara i aquí.

La responsabilitat també toca a l’autoritat, cas d’existir, que hauria d’expressar al vestidor el seu majúscul disgust per tan trista performance. Són ja massa anys del mateix serial gastat. Tan bon punt se’ls fonen els ploms a les figures, tan explotades com compromeses, i ha de sortir el ventall de pepes a escena, comença la tempesta. En aquest Barça només et pots refiar del grup de sempre i alguna honrosa incorporació. Aquells que arriben rebentats a la recta final per incompareixença de les suposades forces aliades. Avui, és clar, com que tornaran els bons contra l’Eibar, s’asserenaran les aigües i girarem full per afrontar un dilema estúpid: s’ha de posar l’artilleria o deixar que sigui la pèssima segona unitat qui tregui les castanyes del foc en l’eliminatòria? Que juguin els bons i prou. Ara bé, enlloc s’han alçat veus que reclamin posar fi a l’etern desori dels suplents. Sembla que siguin un cos aliè al Barça, una nosa. Aquí, tothom hauria de fer la seva quota de feina, del primer a l’últim. I és evident que no.