Com que no hi ha pugna de debò en la mediocre lliga espanyola de dos equips, màxim tres, amb aspiracions de guanyar-la i com que la Champions encara no ha arribat, cal crear un tema que enervi la gent. Tema? El baix rendiment de Coutinho. Això no ho pot discutir ningú. Però serà bo recordar el molt que va aportar la temporada passada, també apuntar que per edat encara no ha arribat a la maduresa esportiva, forma física a banda, i més després de la lesió que va tenir.

Uns dubtes que es plantegen per impacients forofos. El brasiler és un excel·lent jugador, massa car, això sí, amb un físic normal, no gaire velocitat i una tècnica a destacar. Un jugador excel·lent que a partir del minut 60 comença a notar el pes de les cames. El seguidor dels equips que són al cim del futbol mundial ha de prendre consciència ferma que amb la quantitat excessiva de partits la plantilla ha de ser d’alta qualitat i que de tant en tant algun crack està baix de forma, de físic irregular o que no troba el lloc correcte per donar el seu millor rendiment a l’equip. Aquí és on es demostra la mestria de l’entrenador. A saber treure tot el futbol que du a dins, no a mirar primer el cost del jugador i després jutjar-lo pel preu que ha costat.

Hem tingut els millors jugadors de la història del futbol a excepció de Pelé, o el furt gangsteril de Di Stefano. Sembla que alguns seguidors –periodistes interessats a banda– no entenguin que ser a dalt del futbol mundial vol dir paciència i modèstia. Des d’una prepotència nerviosa exigent només hom crema jugadors, diners i intel·ligència.