Coutinho? Sí

Com que no hi ha pugna de debò en la medi­o­cre lliga espa­nyola de dos equips, màxim tres, amb aspi­ra­ci­ons de gua­nyar-la i com que la Cham­pi­ons encara no ha arri­bat, cal crear un tema que enervi la gent. Tema? El baix ren­di­ment de Cou­tinho. Això no ho pot dis­cu­tir ningú. Però serà bo recor­dar el molt que va apor­tar la tem­po­rada pas­sada, també apun­tar que per edat encara no ha arri­bat a la madu­resa espor­tiva, forma física a banda, i més després de la lesió que va tenir.

Uns dub­tes que es plan­te­gen per impa­ci­ents foro­fos. El bra­si­ler és un excel·lent juga­dor, massa car, això sí, amb un físic nor­mal, no gaire velo­ci­tat i una tècnica a des­ta­car. Un juga­dor excel·lent que a par­tir del minut 60 comença a notar el pes de les cames. El segui­dor dels equips que són al cim del fut­bol mun­dial ha de pren­dre consciència ferma que amb la quan­ti­tat exces­siva de par­tits la plan­ti­lla ha de ser d’alta qua­li­tat i que de tant en tant algun crack està baix de forma, de físic irre­gu­lar o que no troba el lloc cor­recte per donar el seu millor ren­di­ment a l’equip. Aquí és on es demos­tra la mes­tria de l’entre­na­dor. A saber treure tot el fut­bol que du a dins, no a mirar pri­mer el cost del juga­dor i després jut­jar-lo pel preu que ha cos­tat.

Hem tin­gut els millors juga­dors de la història del fut­bol a excepció de Pelé, o el furt gangs­te­ril de Di Ste­fano. Sem­bla que alguns segui­dors –peri­o­dis­tes interes­sats a banda– no enten­guin que ser a dalt del fut­bol mun­dial vol dir paciència i modèstia. Des d’una pre­potència ner­vi­osa exi­gent només hom crema juga­dors, diners i intel·ligència.