El Barça va posar punt final a la primera volta del campionat de lliga amb una victòria contra l’Eibar al Camp Nou. Coronat com a campió d’hivern ja en la jornada anterior, els de Valverde iniciaran aquest segon tram de la temporada amb mitja lliga ja al sarró. Desenganyem-nos, només un daltabaix de dimensions colossals podria impedir que els blaugrana revalidessin el títol tenint en compte la situació actual i les sensacions que desprèn l’equip en aquests moments. Entenc perfectament els discursos prudents i les crides a la calma que es puguin fer des de l’equip i des del club perquè els números indiquen que la distància amb el segon, l’Atlético de Madrid, és només de cinc punts i que el conjunt dirigit pel Cholo Simeone és un magnífic competidor, que sobre això tampoc hi ha cap dubte. El Sevilla i el Real Madrid, tots dos a deu punts de distància, no haurien de ser rivals malgrat que encara quedi una volta sencera per disputar-se. La irregularitat i la fragilitat de l’etern rival està més que demostrada.

Sustento l’afirmació, però, basant-me en les sensacions que em transmet el Barça en aquests moments de la temporada. Després d’un inici irregular, en què l’equip es va deixar punts de manera incomprensible amb quatre empats i dues derrotes contra el Leganés, la més greu, i el Betis, el cert és que en aquests moments l’equip ha agafat velocitat de creuer i que no hi ha cap dels seus perseguidors capaç de seguir-li el ritme. Des de l’empat contra l’Atlético al Wanda Metropolitano que l’equip només fa que sumar de tres en tres i també sembla que ha resolt el gran problema amb el qual es va trobar a principis de temporada i que és la facilitat amb què encaixava gols. En els últims sis partits només n’ha rebut un, però en suma vint, una xifra massa elevada si tenim en compte que la temporada passada en aquests moments Ter Stegen només havia vist perforada la seva porteria en nou ocasions.

A l’altra cara de la moneda, la dels gols, l’equip està excel·lint i ja en duu 53, tenint Leo Messi i Luis Suárez com a estilets. Precisament, una de les grans notícies de la primera volta ha estat la confirmació que aquesta extraordinària parella de jugadors continua mantenint la fam intacta i que no es cansen mai de guanyar i de seguir trencant registres. Precisament contra l’Eibar, Messi va arribar a la magnífica xifra de 400 gols marcats en la lliga. Dembélé també ha deixat enrere els seus problemes i s’està convertint en un futbolista molt important per a l’equip amb els seus gols i la seva capacitat de desequilibri. I ara li toca a Coutinho rescabalar-se del mal moment pel qual ha passat. Diumenge al Camp Nou va fer el primer pas. Segur que en la segona volta es veu d’ell una versió molt millorada. Una de les sorpreses més positives ha estat el descobriment d’Arthur i la seva consolidació en l’equip. El brasiler s’ha convertit en una peça fonamental i la seva aparició ha estat clau per mantenir els senyals d’identitat de l’equip.

Perquè si ens centrem exclusivament en el joc, aquest debat que sempre gira al voltant del Barça, s’ha de reconèixer que hi ha encara molt marge de millora. Cap altre equip sembla capacitat per aguantar el ritme dels de Valverde, però això no hauria de fer rebaixar el grau d’exigència que s’ha de demanar a un equip farcit de magnífics futbolistes que té en Europa, en la Champions, el seu gran objectiu.